El Comitè Consultiu de Bioètica de Catalunya ha fet un dictamen a petició del Departament de Salut que marca unes línies a seguir per una nova llei de l’avortament que cal valorar molt positivament. L’ens consultiu proposa una llei de terminis, entre les 16 i les 24 setmanes.
Però el més important és que planteja la necessitat que més enllà d’aquests terminis es pugui realitzar la interrupció de l’embaràs en tots aquells casos en què s’acrediti risc físic o psíquic de la mare o es detecti una malformació del fetus. Aquesta és una qüestió clau en el debat que s’ha reobert sobre la necessitat d’una nova llei de l’avortament. És cert que la legislació actual, basada en uns determinats supòsits de despenalització, es va fer encara sota una forta pressió dels sectors conservadors i que és més un pedaç que una eina eficaç en la regulació de l’avortament.
Però l’alternativa no pot ser de cap manera una llei de terminis estricta que limiti el dret a l’avortament exclusivament a uns períodes determinats. Des d’aquest punt de vista, convindria afrontar l’arrel del problema i que la nova legislació vagi acompanyada de l’eliminació de l’avortament com a delicte. Les garanties per a les dones, però també per als professionals mèdics, que es volen buscar amb la nova llei estarien satisfetes amb un canvi de concepció legal del fet. És a dir, cal passar de considerar que l’avortament és il·legal i es despenalitza en uns determinats supòsits com la violació, que és el cas actual, a considerar que l’avortament és un dret de les dones en tots els casos i que la llei el que fa és regularitzar els processos d’avortament. La nova llei requereix valentia política per assumir que l’avortament és un dret inalienable de les dones. A partir d’aquí, per molts detalls que hi hagi a discutir com ara la regulació de l’objecció de consciència dels metges, queda clar que els fonaments ètics i legals seran del tot sòlids.
Editorial del Diari El Punt .
Dijous, 18 de setembre de 2008.
