Allà on les dones tenen més accés a les llibertats individuals, socials i econòmiques, la societat és més oberta, plural i dinàmica. I això encara és més visible als països del Sud, on les dones sovint tenen coartats els seus drets en els aspectes més bàsics. Parlem, sobretot, de no tenir ple accés a l’espai públic i a la propietat privada.
Hi ha una manca d’apoderament de la meitat de la humanitat que deixa coix el desenvolupament general del planeta. Sense el progrés de les dones, no hi haurà avenç al Sud. Pot semblar una fórmula retòrica, però allà on les dones han esdevingut protagonistes de la seva societat en peu d’igualtat, la transformació ha estat evident.
I és palpable en llocs on les dones han liderat la generació de riquesa a través dels microcrèdits com al Senegal o al Marroc, on han generat llocs de treball i han reduït les desigualtats.
També han liderat el desenvolupament local allà on han assumit rols comunitaris, sobretot en l’educació, com a Nicaragua, on han arraconat l’analfabetisme que les afecta especialment a elles, i en la sanitat han reduït significativament la mortalitat materna i infantil i eradicat les malalties de transmissió sexual, com fan a Guatemala o Moçambic.
Altres exemples ens demostren la importància del seu rol en la preservació de la biodiversitat natural i agrícola dels seus paisatges o en la normalització d’assumpció de càrrecs electes, com a alcaldesses o presidentes en els escenaris polítics.
Les dones són motor de canvi i cada cop acceleren més. I amb elles, el Sud.
