Vicente i Pietat es van casar el 1991 en règim de separació de béns. Pietat, tot i ser llicenciada en Dret, es va dedicar a la cura de la llar i de la filla del matrimoni que es va separar el 2007.
Ella va demanar llavors una pensió compensatòria pel seu treball com a mestressa de casa durant 16 anys. El jutge de primera instància li va donar la raó i va obligar el marit a indemnitzar-la amb 108.000 euros, però l’Audiència de Madrid va revocar la sentència.
Ara el Suprem corregeix a l’Audiència i estableix jurisprudència per establir que les mestresses de casa hauran de ser indemnitzades en cas de divorci i que els cònjuges hagin acordat un règim de separació de béns. Si no hi ha acord previ entre ells, la quantitat la fixarà el jutge.
En aquest cas, la Sala Civil avala la indemnització de 108.000 euros que es va quantificar tenint en compte el sou que hauria rebut un tercer per aquest treball.
Els magistrats estableixen que “el treball domèstic és una forma més de contribuir a l’aixecament de les càrregues del matrimoni i que és un títol per obtenir una compensació en el moment en què finalitzi”.
