Lleida es convertirà demà en la primera ciutat d’Espanya que restringeix l’ús del vel integral. La prohibició quedarà circumscrita als equipaments i espais municipals, però no afectarà la via pública, d’acord amb la recomanació feta pels serveis jurídics municipals en un informe encarregat per l’alcalde, el socialista Àngel Ros, per saber com i on es pot limitar l’ús d’aquesta peça sense contravenir drets.
La prohibició afectarà tota mena d’equipaments municipals, com ara mercats i centres cívics, esportius, culturals i educatius, segons fonts de l’alcaldia. Ros va justificar la mesura apel·lant a valors «irrenunciables» com són la igualtat entre sexes i el respecte a la dona. D’acord amb aquests conceptes, s’ha redactat el text de la moció que s’aprovarà demà en el ple municipal.
La Paeria xifra en una vintena les dones que utilitzen el vel integral a la capital del Segrià. Segons la comunitat islàmica de Lleida, només són una dotzena. Precisament, el portaveu d’aquesta entitat, Abdul Karim, va advertir ahir que recorrerà el veto municipal davant el Tribunal Constitucional. En declaracions fetes a l’agència ACN, Karim va opinar que, si es decideix prohibir el burca o el nicab, s’hauria de fer el mateix amb «els hàbits de les monges o d’alguns capellans».
L’alcalde de Lleida va anar fins i tot més enllà de la moció que aprovarà demà la ciutat i va instar la Generalitat i el Govern central a regular per llei l’ús del vel integral al carrer. I és que el debat transcendeix la capital del Segrià.
La direcció del PSC aplaudeix la prohibició del nicab perquè permet al partit marcar un perfil polític contundent en aquest camp. Es tracta, segons fonts de la cúpula socialista, de no cedir a CiU i al PP l’exclusiva d’un discurs ferm respecte de certes conseqüències del fenomen migratori. Un discurs que nacionalistes i conservadors han desplegat davant de conflictes com el del padró a Vic.
El PSC veu en el veto del vel integral una via ideal per marcar un perfil de fermesa compatible amb l’acceptació de l’hijab, la peça que cobreix el cap però no la cara.
Els socialistes, no obstant, no tenen previst estendre, almenys de moment, l’opció prohibicionista més enllà de Lleida. La Federació de Municipis, que agrupa majoritàriament alcaldes d’aquest partit, va mantenir ahir silenci. I el president de l’Associació Catalana de Municipis, el convergent Salvador Esteve, va explicar que cap consistori s’ha interessat per seguir el camí que ha emprès el de Lleida. Esteve creu que regular una pràctica minoritària pot suposar «buscar problemes».
En un sentit similar es va expressar ahir el president de la Generalitat, José Montilla, que no va considerar convenient una prohibició global de la pràctica per «no crear un problema». El president sí que es va manifestar clarament contrari a la utilització del vel integral al carrer i es va preguntar si seria justificable que la gent anés encaputxada per la via pública.
En canvi, el secretari d’Immigració del Govern català, Oriol Amorós, es va mostrar ahir molt crític amb la decisió de Lleida i es va preguntar què està en joc en realitat: «¿Els drets de les dones o els vots?». Amorós, d’ERC, considera contraproduent impedir l’entrada de dones amb nicab a les oficines locals. Al seu parer, la participació d’aquestes dones en cursos municipals d’idiomes, de drets i de socialització és «la via perquè aprenguin a treure’s el nicab elles mateixes».
Amorós va recordar que si el vel integral és utilitzat sota coacció, ja hi ha bases legals per perseguir-ho. Quan la dona decideix lliurement utilitzar aquesta indumentària, el responsable d’Immigració va insistir que ha de ser ella qui opti per treure-se-la «en la mesura que visqui el procés migratori com un procés d’emancipació».
En un sentit similar es va expressar Mercè Amor, responsable de l’Espai Dona de l’associació d’immigrants Ibn Batuta, coneixedora de dones musulmanes que utilitzen el nicab. Amor va opinar que prohibir-lo «provocarà que es quedin a casa i llavors segur que no se’l trauran». Mohamed Halhoul, del Consell Islàmic de Catalunya, també va jutjar contraproduent la regulació. Al seu parer, ha de prevaler la llibertat personal i la religiosa.
