Encarna Bodelón, professora de Ciència Política a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), és una persona interessada en investigar sobre els Drets Humans de les Dones. Dirigeix el grup de recerca Antígona, un centre d’observació, recursos i iniciatives sobre dones i dret de l’àrea de Filosofia del Dret de la UAB.
***
Fa uns anys es reivindicaven uns drets civils: el divorci, l’avortament… ara, en canvi, es parla de Drets Humans de les Dones (DH). A què ens referim?
Les dones hem enriquit la noció de drets al llarg del segle XX més que altres col·lectius. Hem aprofundit en la seva definició des de la perspectiva de gènere. No només hem aprofundit des de la perspectiva de gènere, sinó que hem re-inventat en molts aspectes la mateixa idea de Dret.
Hem trencat amb els conceptes tradicionals de dret i estem re-inventant la categoria de drets humans de les dones des d’una pràctica política, construint els drets en el teixit social i de la comunitat. I a la vegada fent-los realitat des de la participació social i des de la comunitat. Això per a mi es una manera de re-inventar els drets.
Parlar dels DH de les dones significa que són uns drets exclusius de les dones, uns drets que els homes no necessiten?
El 1993 se celebra a Viena la Conferència Mundial de Drets Humans organitzada per les Nacions Unides, en la qual per primer cop es va fa una menció expressa sobre el fet que els drets de les dones eren drets humans, perquè fins aleshores, malgrat la importància social de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, la veritat és que pel que fa als drets de les dones, aquesta estava pensada per als homes i aplicada i desenvolupada només per ells.
És per això que, a partir de 1993, Nacions Unides, gràcies a peticions d’associacions feministes, va incorporar la definició dels Drets Humans de les Dones. No perquè siguin diferents sinó per dotar-los de contingut, un contingut que no hi havia en la Declaració Universal dels Drets Humans. Per feminitzar els drets humans incloent-hi els interessos i les sensibilitats de les dones.
Aquest fet ens ha portat a veure noves necessitats, no només de les dones sinó d’homes i dones, per exemple, ara comencem a parlar del Dret a la cura, que no afecta només les dones, sinó a tots. Les dones l’hem visibilitzat, ara cal estendre’l.
Els DH de les Dones als països del primer i tercer món, com estan?
Normalment quan parlem dels Drets de les Dones pensem amb dones de fora de Catalunya, de Llatinoamèrica o d’Àfrica. Aquesta és una idea errònia. Hem de reivindicar parlar dels Drets Humans de les Dones aquí, perquè tenim moltes vulneracions d’aquests drets, perquè hi ha un discurs etnocèntric que ens fa que parlem de les altres i hauríem de parlar de les dues coses, dels nostres drets i dels de la resta del món. Sembla que tenim por de parlar dels nostres.
L’assetjament sexual, tema de recerca…
A partir d’un projecte europeu estem investigant el tema de l’assetjament sexual. Ens ha interessat molt veure quines violències sexuals estant patint en general les dones universitàries. Hem fet una enquesta en diverses universitats a nivell europeu i ara l’estem desenvolupant aquí en diferents universitats espanyoles; ens estem trobant amb noves formes d’assetjament vers les noies, a través dels mitjans digitals o les xarxes socials. Qui les assetja són amics, que no van d’anònims, les pressionen amb coses que saben d’elles.
Sorgeixen noves formes, allò que abans es feia en el poble de criticar a una noia ara es fa a través de Facebook i si tu vols desprestigiar una noia dius d’ella determinades coses als amics a partir de les xarxes socials.
I també observem que moltes d’elles han patit agressions en la seva infància, és un tema que està molt amagat a la nostra societat. Les agressions a la infància marquen la persona, amb problemes que repercuteixen a vegades en els estudis, en les relacions.
Quins altres temes estudieu?
Des del grup Antigona hem treballat el concepte de maternitat i de paternitat que en el nostre Dret, és un concepte restringit, sembla que només ets mare o pare quan les criatures són petites, bé, ser pare encara és pitjor! Hem fet un estudi sobre com tracta el Dret els temes de paternitat i maternitat.
Tenim també unes companyes que estan treballant el Dret de Família, els canvis que s’estan produint i com estan afectant a les dones. Hi ha una companya que ha fet un treball molt interessant sobre la mediació, per saber fins a quin punt la mediació és sempre una eina bona o no.
Sabem que moltes dones que han patit violència, no la denuncien i arriben a processos de mediació i en aquest cas el procés de mediació queda falsejat. I afectat per aquestes violències que no han emergit. Un dels projectes mes importants que hem tingut ha estat sobre la legislació d’igualtat tant a Europa com a Espanya.
Les lleis d’igualtat a Europa i a Espanya són suficients?
Les lleis d’igualtat a Europa ja porten molts anys aplicant-se, al nostre país són més noves. En el tema de les dones sempre diem que necessitem temps, que tot anirà canviant a poc a poc, que és un tema cultural… crec que això és una excusa. A vegades dic que els drets de les dones són com si fossin graduables. Són drets gominola, depèn del moment polític, ara no convé o ara interessa. Això és increïble. Des del punt de vista jurídic no es pot dir que avui no respectem els drets d’un col·lectiu, i demà si. Hi ha d’haver uns límits!
Com afecta a les dones l’actual crisi financera?
En totes les crisis, la gent que ha patit més discriminació és la primera en ser arraconada. Les dones en sortirem malparades. L’expulsió en l’àmbit de treball productiu s’accentuarà i per a les dones que no havien entrat al mercat de treball serà encara més difícil. Només cal veure les condicions: fa dos anys parlàvem de si caldria reduir la jornada de treball, per avançar en la coresponsabilitat, ara ningú s’atreveix a parlar-ne, i estem treballant 8 hores com el 1910. Tenim jornades com fa cent anys.
Espanya és un país on estructuralment les dones estan molt discriminades. La crisi serà un factor més i se n’està parlant poc d’això. En cap moment es parla que caldrà comptar amb les dones per la construcció d’un nou model social. I des del moviment feminista hi ha molts models.
El paper de les institucions, legislant, fent campanyes de sensibilització, ajuda a avançar cap a la igualtat real?
Històricament el moviment feminista ha estat l’impulsor dels Drets de les Dones, ha estat el motor. Després això ha passat a la política, a l’acadèmia, i avui en dia crec que tot és important, és important el treball que es fa a la política i el que es fa a l’acadèmia, a nivell social. Però continuo pensant que el motor perquè això es mantingui viu és el moviment feminista.
L’acadèmia pot generar conceptes, teoria, però la política es fa des d’altres àmbits. Hi ha hagut moments en la Història amb dones pensadores molt rellevants, però això no ha transformat la societat. El que transforma és que aquestes idees estiguin en contacte amb un moviment social. Encara que tinguem un pensament feminista fort a nivell acadèmic és importantíssim el nivell polític, a l’àmbit institucional i la política feminista de carrer.
Amb polítiques cap a la igualtat, fent canviar lleis, fent canviar actituds…
El fet que les polítiques i essencialment les dones a la política s’ocupin i és preocupin dels drets de les dones és fonamental, i sense això no podem avançar. No ens podem permetre la pèrdua d’espai polític institucional. En els països on les dones tenen un nivell de drets major és on les polítiques de dones estan més institucionalitzades, millor garantides. Són els països en els quals les dones estan més presents en els parlaments i a tots els de la societat.
