Espanya va ser el país de l’OCDE on més es va reduir entre 1980 i 2010 la bretxa en la desigualtat entre sexes, però aquest moviment corre perill amb mesures d’ajust en l’ocupació pública, les prestacions familiars o les ajudes per tenir cura de persones dependents, segons l’organització.
«Les mesures d’austeritat, encara centrades en preservar l’accés als serveis públics durant la consolidació fiscal, poden resultar desiguals en termes d’impacte de gènere», segons les conclusions del capítol dedicat a Espanya de l’informe de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) sobre les diferències entre homes i dones publicat avui.
En concret, l’organització ha assenyalat que les retallades en els pressupostos que han congelat l’ocupació pública i han reduït els salaris dels empleats de les administracions afecten de manera particular a les dones per tenir aquestes una presència percentualment més important en aquest tipus de llocs de treball.
A més, com que s’encarreguen de tenir cura de familiars dependents són majoritàriament dones, són elles les que més pateixen la disminució de les prestacions, i el mateix passa amb els fons especials per al finançament de l’educació infantil (el programa Educa3).
Treball no remunerat
Els autors de l’estudi van advertir que reduir les ajudes per a la cura formal i la falta d’ocupació poden augmentar el treball no remunerat de les dones, «a menys que els homes espanyols augmentin la seva part», ja que elles fan servir 100 minuts més que ells a aquestes tasques no retribuïdes.
L’OCDE part de la constatació que mentre el 1980 la bretxa en la participació laboral entre homes i dones era de 50 punts percentuals, el 2010 s’havia passat a 20 punts, la retallada en termes relatius dels països membres, en part perquè es partia d’una situació especialment desigual.
L’equiparació es va accelerar durant els primers anys de la crisi, en arribar el diferencial a 13,5 punts el 2011 perquè mentre la participació de les dones en el mercat laboral seguia pujant, la dels homes (amb una pes relatiu molt majoritari en un sector com la construcció) va caure.
En termes de taxa d’ocupació, la masculina es va enfonsar del 74,6% el 2008 al 64,1% el 2011, mentre la femenina va retrocedir però de forma menys dràstica: del 55,7% al 52,8%.
Espanya el 2010 se situava per sobre de la mitjana de l’OCDE pel que fa a dones en posició de lideratge, amb un 34% entre els alts directius i la desena part dels membres dels consells d’administració de les empreses que cotitzaven en borsa.
Però en qualsevol cas, el conegut com el ‘Club dels països desenvolupats’ va estimar que la situació «encara pot millorar», i va recordar que aquestes xifres estan per sota dels objectius de la llei de 2007 sobre la igualtat efectiva d’homes i dones, que marcava la meta d’una representació del 40% en llocs de direcció.
Els autors de l’estudi han posat èmfasi que el nombre d’empreses propietat de dones progressa més que el de les que estan a nom d’homes, i que un terç dels que s’han establert per compte propi amb treballadors són empresàries.
Tanmateix, van puntualitzar que les dones per compte propi guanyen de mitjana un 36% menys que els homes amb aquest mateix estatut.
