Clara Hammerl neix a Bromberg, una ciutat del nord de Polònia, l’any 1860. Casada amb Guillem Cifre de Colonya, a qui va conèixer quan era la seva professora d’alemany, va tenir dos fills, Guillem i Antònia. Clara ha estat la primera dona en ocupar, a Espanya, el càrrec de directora d’una entitat financera i una de les creadores de la Institución Libre de Enseñanza (ILE).
Per conèixer la vida de Clara Hammerl, però, primer hem de saber qui era el seu marit, Guillem Cifre de Colonya. Un home que en temps difícils va lluitar per ajudar a les persones més necessitades. Va rebre el sobrenom del «sant que no anava a missa».
Ens trobem al segle XIX, a Mallorca. Guillem Coll, fill de pagesos, va tenir un cop de sort que li va canviar la vida. La seva família conreava Colonya, la finca d’una de les grans famílies de Pollença. El senyor, Guillem Ignasi Cifre de Colonya O’Ryan, va veure en el jove Guillem Coll alguna cosa que li va agradar i va decidir donar-li en herència tots els seus béns. Només li va posar dues condicions: canviar-se el cognom i estudiar una carrera. Va acceptar.
El jove va passar a dir-se Guillem Cifre i amb 17 anys se’n va anar a Madrid a estudiar. Es va matricular a Medicina però no li va agradar i es passa a Dret on va conèixer el seu gran mestre: Francisco Giner de los Ríos, un dels exponents del krausisme a Espanya. Va entrar a formar part del cercle de Nicolás Salmerón, el maçó que va presidir la Primera República Espanyola.
La filosofia krausista consistia en afirmar que l’home era bo i digne i que a través del coneixement i del raonament podia arribar al Ser Suprem. No negava la religió però topava amb l’integrisme religiós de l’Espanya del segle XIX. Tots van ser expulsats de la Universitat i llavors van fundar, el 1876, la Institución Libre de Enseñanza (ILE), el millor ensenyament europeu de l’època. Guillem Cifre deia que totes les persones eren iguals, rics i pobres, homes i dones. Lluitava per l’educació, la justícia i la igualtat.
Després del seu casament amb Clara Hammerl, se’n van a viure a Pollença i funden l’Escola de Colonya i una caixa d’estalvis per ajudar als alumnes a desenvolupar la seva autonomia econòmica i als pagesos perquè poguessin convertir-se en petits propietaris. La Caixa ha perdurat fins avui sota el nom de Colonya, Caixa Pollença.
Tots dos projectes van topar amb la societat més conservadora i religiosa de l’illa. A la forta campanya en contra que van patir s’hi van afegir desgràcies personals com la mort d’una filla als 5 anys, dificultats econòmiques, amics que deixaven d’ajudar-los… Guillem va entrar en una profunda depressió. Clara tampoc va ser mai acceptada per la societat benestant pel fet de ser estrangera, luterana i per fer feines impròpies d’una dona. Malgrat tot, ella es va implicar en els projectes del seu marit i no va deixar mai de lluitar pels seus ideals.
Guillem no va superar la depressió i es va suïcidar a la ciutat francesa de Lyon el 1908. Clara decideix continuar amb els dos projectes i el mateix any 1908 en què va morir el seu marit es converteix en la primera directora d’una entitat financera a Espanya: Colonya, Caixa d’Estalvis de Pollença. La va dirigir durant 8 anys. I les activitats de l’escola es van mantenir fins el 1936 que, en esclatar la Guerra Civil, va ser tancada.
En canvi l’entitat financera ha perdurat i manté l’esperit dels seus fundadors. Colonya Caixa Pollença avui es presenta com una banca que conjuga l’activitat econòmica amb l’estalvi ètic i ha creat la Fundació Guillem Cifre de Colonya, des d’on es gestiona l’obra benèfica i social de l’entitat.
El desembre del 2008, amb motiu de la inauguració de la I Fira Dones Gestionant, el Govern de les Illes Balears i el desaparegut Ministeri d’Igualtat van retre un homenatge a Clara Hammerl.
Clara va morir a l’Argentina el 1950.
