La Comissió d’Igualtat del Congrés dels Diputats debat avui una proposició no de llei presentada pel Grup d’ERC per suprimir la publicitat institucional i les subvencions en aquells mitjans de comunicació que incloguin, a les seves pàgines, una secció
d’anuncis de contactes de prostitució.
Des que el Pla Integral contra la Tracta, que insta als diaris a eliminar la secció contactes, entrés en vigor l’1 de gener de 2009, són pocs els diaris que han vetat els anuncis de prostitució. De fet, al nostre país, només el diari Público i La Razón van decidir no incloure’ls a les seves pàgines.
Al setembre de 2010, els principals grups parlamentaris del Congrés van recolzar una proposició no de llei en favor de suprimir els anuncis de prostitució en la premsa, però van apostar per l’autorregulació, un mecanisme que no va resultar eficaç.
Mesos després, al març del present any, el Consell d’Estat, en el seu informe sobre els anuncis de contactes a la premsa, va proporcionar al Govern, que es manifesta abolicionista respecte a la prostitució, un nou argument per prohibir aquesta publicitat, en considerar «plausible prohibir o, almenys, limitar severament els anuncis de prostitució en la premsa».
Per a l’organisme consultiu, seria necessari aprovar una disposició amb rang de llei, «en concret, una llei prohibitiva de l’activitat», que permetés a l’Executiu escometre aquesta restricció.
El cert és que els anuncis de contactes en els mitjans continuen creixent i, en l’actualitat, generen a la premsa 40 milions d’euros a l’any.
La majoria de les associacions de dones reiteren la seva crida a tots els mitjans de comunicació, i especialment a la premsa escrita, perquè en compliment dels codis ètics que regulen la seva activitat
i de la legislació nacional i internacional actualment vigent en matèria d’imatge de la dona i en matèria de prostitució i tracta, mantinguin una posició de coherència editorial i renunciïn en conseqüència als beneficis econòmics que els reporta l’oferta de dones prostituïdes en les seves seccions d’anuncis de contactes.
També la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya (Fape) va manifestar al març «el seu rebuig als anuncis de prostitució i el seu suport a l’informe del Consell d’Estat».
«Els anuncis sexuals han estat utilitzats per les màfies dedicades a la tracta de dones, segons han demostrat diverses operacions policials, per la qual cosa no s’entén que els mitjans no hagin comprès la urgent necessitat de suprimir-los», advertia la Fape en el comunicat.
Avui, li hem preguntat a Carme Freixa, Presidenta de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, quina era la seva opinió sobre aquest tema i ens ha comentat el següent: “El debat sobre els anuncis que ofereixen dones traficades, tal com mostren les estupendes investigacions i operacions policials contra les màfies dels prostíbuls, acabarà el dia que totes les institucions de l’Estat, governi qui governi en elles, no posin cap anunci en qualsevol mitjà de comunicació que es lucri dels diners d’anuncis de prostitució«.
«I, per descomptat, s’acabarà definitivament el dia que les empreses tinguin, dins dels seus programes de Responsabilitat Social Corporativa, la política de no anunciar-se en cap mitjà de comunicació que ofereixi anuncis de prostitució,» va afegir.
Per contra, el col·lectiu d’editors de diaris va rebutjar de plànol l’informe del Consell d’Estat i es va mostrar «indignat» perquè aquest organisme no ha atès les seves propostes.
Així mateix, reclamen el seu dret a decidir què continguts publicitaris «sobre activitats lícites» inclouen a les seves pàgines, i asseguren que qualsevol tipus de censura prèvia vulneraria tant la llibertat d’expressió dels anunciants com la llibertat publicitària d’empreses i persones. Creuen que llancen per terra l’article 20 de la Constitució
i suposaria una discriminació de la premsa escrita respecte a altres mitjans de comunicació.
Caldrà veure, però, quina serà la postura que mantindran aquestes persones responsables de l’edició dels diaris si, en el cas que la proposta que es debat aquest matí al Congrés es dugui a terme, les institucions, seguint aquesta lògica de la «llibertat d’expressió dels anunciants», retiren les subvencions i campanyes d’aquests mitjans.
