Un informe suggereix que els metges indaguin en els seus pacients per senyals de violència domèstica, ja sigui a través d’una conversa o un qüestionari a la sala d’espera.
Aquesta revisió de l’evidència disponible sobre la indagació de l’abús domèstic és el primer pas perquè la Comissió Especial de Serveis Preventius dels Estats Units (USPSTF per la seva sigla en anglès) redacti noves recomanacions. L’estudi el va realitzar un equip d’Oregon Health & Science University, Portland.
Segons els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties dels Estats Units (CDC per les sigles en anglès), tres de cada 10 dones nord-americanes van ser víctimes de violació, assetjament o violència física per part de les seves parelles.
Altres estudis suggereixen que la meitat de les dones patirien d’agressió psicològica de les seves parelles en algun moment de les seves vides.
En la nova revisió, els autors van determinar que els efectes negatius que podria tenir la indagació mèdica, com la incomoditat o la depressió de les dones, són mínims, mentre que els beneficis potencials inclouen la identificació de fets actuals o passats de violència domèstica per poder derivar a les víctimes als especialistes adequats.
«Amb només fer unes poques preguntes, la pacient rep el missatge que hi ha alguna cosa que ha de conversar amb el metge», va dir la doctora Heidi Nelson, autora principal de l’estudi.
I parlar sobre aquest tema seria el més important, independentment de com s’abordi, segons va opinar Ping-Hsin Chen, de University of Medicine & Dentistry de Nova Jersey, a Newark.
L’equip de Nelson va trobar que sis de les eines utilitzades en estudis previs eren «altament precises» per identificar les dones víctimes de violència domèstica, segons el publicat a Annals of Internal Medicine.
La majoria d’aquestes eines inclouen unes poques preguntes en un qüestionari imprès o dins de la conversa metge-pacient, com: «El darrer any, el va tenir por a la seva parella?».
Alguns estudis, encara que no tots, havien suggerit que l’assessorament a càrrec d’assistents socials, psicòlegs o mentors ajudava a les dones a evitar patir nous actes violents.
Nelson va comentar que les recomanacions de la USPSTF es publicaran aviat. Les últimes disponibles, del 2004, assenyalen que no hi ha suficient evidència com per recomanar o no l’ús de la indagació de signes de violència domèstica en dones sense símptomes.
Chen va assenyalar que, segons la seva experiència, molts metges aprenen com indagar els signes de violència domèstica, però no tots saben què fer si els identifiquen per poder evitar nous actes d’abús.
«El més important és conversar amb les dones sobre un pla de seguretat», va dir. «Durant l’embaràs, especialment, (doncs) no podrien deixar les seves parelles» o el seu estat mental no els permetria fer-ho, ha afegit.
Nelson va coincidir que la resposta més adequada del metge d’atenció primària o d’un assistent social hauria de ser personalitzada i segons la situació que viu cada dona.
FONT: Annals of Internal Medicine, línia 7 maig 2012.
