Ha mort Tomasa Cuevas, lluitadora incansable per
la justícia social i la llibertat. Tomasa, nascuda a Brihuega -un
poble d’Alcarria a Guadalajara- l’any 1917, es va unir a les
Juventuts Comunistes del PCE amb tan sols 14 anys. Al 1936 fou
fundadora de les Juventuts Socialistes Unificades (JSU) i més tard
ingressà al Partit Comunista.
Al 1939 va ser detinguda i condemnada a 30 anys de presó, dels quals
en va complir 5. Poc desprès era novament detinguda i torturada,
sent traslladada a la presó de Les Corts. En ser posada en
llibertat i desprès d’uns anys a la clandestinitat al PSUC, es va
exiliar (1951) primerament a Praga i posteriorment a París
retornant al país al 1969. L’any 1974, encara viu el dictador,
Tomasa va començar a recollir els testimonis de les dones que havien
estat a la presó.
Sempre es va rebel•lar contra l’amnèsia general de la Transició,
contra el pacte que obligava a restar en silènci. Fruït
d’aquesta rebel•lia són els seus «Cárceles de Mujeres» (en dos
volums) i «Mujeres de la Resistència» de lectura obligada per a qui
vol conèixer com va ser la repressió sobre les dones durant la
dictadura així com la seva activa dedicació a l’Associació Catalana
d’Ex-presos Polítics Antifranquistes.
L’any 2004, va rebre de la mà del President Maragall la Creu de Sant
Jordi, i el passat 8 de març el ministre de Treball, Jesús Caldera,
li va fer entrega de la Medalla d’Or al mèrit en el Treball.
