Fa uns dies el
Hamburger Morgenpost publica unes estadístiques que revelen part de la rebotiga gairebé desconeguda de l’economia alemanya: la desigualtat salarial que existeix entre homes i dones i algunes de les causes que dificulten la integració de la dona al mercat laboral.
Tot parteix d’un estudi fet per l’Oficina d’Estadística d’Hamburg que va enquestar a 85.000 treballadors ynque revela que el salari mitjà d’un metge és de 8.003 euros, mentre que una mèdica percep 5.369.
Caraballo indica l’excepcionalitat que es sigui una dona, Angela Merkel, que dirigeixi els destins d’Alemanya ja que les dones que ocupen llocs de lideratge són poc freqüents: ocupen el 32,9% dels escons del Bundestag (a Espanya sumen el 36 %) i només cinc dels quinze ministres del Govern són dones. I únicament tres es troben al capdavant dels setze lander que hi ha a Alemanya.
Diu que l’explicació és molt senzilla, però amb un rerefons molt sorprenent: El repartiment de les tasques domèstiques i la cura dels fills mantenen les pautes tradicionals, és a dir, que dos terços de les dones segueixen assumint pràcticament la totalitat d’aquests treballs. Això sí, amb una connotació molt particular: les que deixen la cura dels seus fills en mans d’una guarderia abans de complir els tres anys són assenyalades despectivament com «mares corb» (rabenmutter).
Esmenta a The New York Times que assenyala en un article sobre les dones més destacades del segle XXI que no és casual que la mateixa Merkel no tingui descendència. L’estigma que pesa sobre les dones que prioritzen la seva professió sobre l’educació dels seus fills obliga moltes a refugiar a casa amb el suport econòmic del Govern. L’Estat paga uns 180 euros mensuals per fill i al land d’Hamburg s’acaba d’aprovar una llei per la qual s’assignarà altres 150 euros mensuals a aquelles famílies que tinguin cura a aquests al seu domicili. Aquest subsidi (Betreuungsgeld) entrarà en vigor el proper estiu.
Caraballo es refereix llavors «a un debat que ha anat cobrant força en el si de la societat alemanya. I irromp una paraula que, fonèticament, produeix fins i tot certa esgarrifança: les» rabenmutter «.
Una testimoni que viu la realitat alemanya, diu que a les dones se’ls posa tota mena de traves perquè ingressin en el mercat laboral, encara que de forma solapada. «Quan una dona té un fill, socialment està molt malament contemplat que el portis a la guarderia als pocs mesos. Ets una indesitjable. S’espera que una mare tingui amb si al seu fill durant els tres primers anys. I, com de vegades, les parelles volen tenir dos fills, reenganxen dos o tres anys i quan aquesta mare vol tornar a treballar s’ha apartat del mercat laboral i li resulta extremadament difícil fer-ho i, només si té sort, ho fa en la majoria dels casos en treballs de mitja jornada. És molt subtil, però és així. Que una dona conciliï la vida laboral amb la familiar és molt difícil. Mals salaris, males possibilitats … I, a més, els nens no s’incorporen a l’escola fins als sis anys «.
I conclou que si bé hi ha més ajudes per als pares que a Espanya amb les que tracten de fomentar la natalitat, no s’incentiva que la dona treballi durant la maternitat. Hi ha poques places a les escoles bressol, totes elles concertades amb l’Estat. Arrosseguen a la mare o al pare que es quedin a casa cuidant el nen amb un ingrés complementari d’uns 150 euros.
El tema el va tocar-farà exactament 2 anys-la nostra col · laboradora Roberta Graella, posant l’eix al debatut tema de les quotes: segons una investigació de l’Institut d’Investigacions Econòmiques no més del 2,2% de càrrecs d’alta direcció en les empreses més grans d’Alemanya eren ocupats per dones, raó per la qual la ministra de treball Úrsula von der Leyen suggeria reservar una quota en els llocs de lideratge per les dones.
Els defensors dels drets de les dones, afirmaven que, durant una dècada en què les empreses havien pogut triar lliurement, no s’havien produït canvis. Segons les notícies que ara ens porta Caraballo, les coses segueixen endavant, però a pas de tortuga encara que tingui les ales d’un corb.
Font: Mujeres i Cia
