En els cafès populars de Marràqueix és impossible veure una dona nativa: no estic segur que estigui prohibit; probablement no cal. No obstant això, el Marroc, al segle XXI, és un univers de relativa tolerància. Els homes ja no es poden casar fins amb quatre dones. Pels carrers de la Medina circulen algunes dones vestides a la manera europea sense que perceptiblement ningú es fiqui amb elles; d’altres porten el mocador al cap i van cobertes fins als peus, fins i tot algunes amb la cara tapada, i altres usen pantalons i només es distingeixen per anar amb els cabells coberts.
En realitat l’escàndol format per les declaracions de la ministra d’Igualtat és només producte de la ignorància. L’Islam, en la majoria dels països on està implantat, discrimina greument la dona perquè el seu temps històric és diferent del nostre. Però la discriminació existeix i és insuportable perquè una vegada que la humanitat ha tingut coneixement dels drets humans, incomplir-los ha de ser inacceptable. Si una dona utilitza el hijab perquè no té possibilitat de no usar-lo, és una situació d’imposició i com a tal ha de ser denunciada: a Madrid, a Rabat o a Teheran. El contrari seria acceptar un fatalisme geogràfic que determinaria que en aquests temps els drets de la dona depenen de la latitud on ha nascut.
No és raonable manifestar-se en contra del hijab quan s’usa com a conseqüència d’una decisió lliure. El problema és que la llibertat no és una situació sempre detectable. Franco convocava referèndums i els espanyols anaven a votar en massa a favor seu. Ningú amb sentit comú podria qualificar aquelles consultes com a lliures.
La família és fonamental per imposar les tradicions i en molts mitjans de religió islàmica, desprendre’s del vel és un repte inacceptable en una cultura que encara supedita la dona a l’home. A què ve aquest escàndol amb les reflexions de la ministra Aído? Convindria recordar que en països tan avançats com Alemanya i Holanda, les dones no van poder exercir el vot fins a 1919 i 1917, respectivament.
En aquells temps i en aquells països també existien algunes dones com Bibiana Aído que no estaven d’acord amb el que succeïa. Gràcies a aquelles, Aído pot ser ara ministra i fer reflexions sobre el hijab. Encara que molestin. D’aquí a uns anys tots estarem d’acord amb la ministra. És només qüestió de temps.
Carlos Carnicero és periodista
Article publicat al Diari de Girona el 3 de juliol de 2008
