Càritas de Terrassa disposa d’un pis de propietat que destinarà a acollir dones que estan soles, sovint estrangeres, i amb fills menors.L’objectiu del servei és garantir a aquestes persones un sostre perquè es puguin promocionar aprenent l’idioma o buscant feina. El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz Meneses, va beneir ahir l’habitatge, en presència de representants de gairebé les 16 parròquies de l’arxiprestat. El pis està situat al número 22 del carrer Valentí Almirall, al barri del Roc Blanc, i té uns cent metres quadrats, amb quatre habitacions equipades al màxim de la seva capacitat, dos banys, una galeria, un balcó i pati comunitari.
La presidenta de Càritas de Terrassa, Mercè Galí, va assenyalar que darrerament s’havien detectat «situacions crítiques» que afectaven dones soles i amb fills menors. Fins ara, Càritas de Terrassa recorria a la Fundació Busquets per solucionar les demandes d’acolliment. El problema és que a la Fundació Busquets la majoria dels acollits són homes. Fa mig any l’entitat va trobar aquest habitatge i el va condicionar per allotjar aquest col·lectiu que està en una situació de vulnerabilitat. Sovint són dones estrangeres. «Han vingut aquí amb una idea, però ara que hi són es troben amb una realitat molt dura», va explicar ahir la cap de serveis de Càritas, Cora Mazo, que va afegir que l’objectiu és garantir-los un habitatge i que amb la tranquil·litat de tenir un lloc per dormir «puguin promocionar-se en l’àmbit formatiu, lingüístic i laboral».
El pis d’acollida té capacitat per a quatre nuclis familiars. De moment, al febrer començaran a viure en aquest pis dues dones, d’origen marroquí i senegalès, amb els seus fills. Una treballadora social de Càritas en farà el control i ajudarà aquestes persones a promocionar-se. Saiz Meneses va subratllar que «tant de bo» es pogués estendre la xarxa de pisos d’acollida. «El desig és ajudar com més gent millor però tenim els recursos que tenim, i s’han d’optimitzar i treure’n el màxim rendiment», va admetre.
Dins del perfil de beneficiària d’aquest servei, queda descartat el de dona maltractada, ja que ja tenen altres recursos, i les que segueixen un tractament de salut mental o de toxicomania, que en necessiten de més específics.