Gairebé sis de cada deu dones matriculades en alguna de les set universitats públiques catalanes són dones i, a la Universitat Rovira i Virgili (URV), la xifra està per sobre de la mitjana. No és estrany, doncs, que a les aules hi hagi més dones, però això no passa en totes les titulacions i, en algunes, les diferències són molt marcades. Tot i que amb algunes excepcions, les titulacions d’humanitats, ciències socials i, sobretot, les de ciències de la salut, el percentatge de noies supera amb escreix el d’homes. Al contrari passa amb les de ciències i les tècniques. No es pot trobar una explicació única, però els experts ho relacionen amb el rol del gènere femení (de tenir cura de fills i persones dependents) i també per les possibilitats futures de trobar feines en què sigui més fàcil conciliar la via laboral i la familiar.
Gairebé sis de cada deu dones matriculades en alguna de les set universitats públiques catalanes són dones i, a la URV, la xifra està per sobre de la mitjana. No és estrany, doncs, que a les aules hi hagi més dones, però això no passa en totes les titulacions i, en algunes, les diferències són molt marcades. Tot i que amb algunes excepcions, les titulacions d’humanitats, ciències socials i, sobretot, les de ciències de la salut, el percentatge de noies supera amb escreix el d’homes. Al contrari passa amb les de ciències i les tècniques. No es pot trobar una explicació única, però els experts ho relacionen amb el rol del gènere femení (de tenir cura de fills i persones dependents) i també per les possibilitats futures de trobar feines en què sigui més fàcil conciliar la via laboral i la familiar.
Un 60% de l’alumnat de la URV del curs passat eren dones. Aquest percentatge es manté en ciències experimentals, socials i jurídiques, però en les humanitats i, sobretot, en ciències de la salut, la diferència és molt gran pel que fa al nombre de dones matriculades. A la part oposada hi ha tots els ensenyaments tècnics. Les dades de la URV es repeteixen a gairebé tota la resta del sistema universitari català. Els motius són diversos «tot i que s’ha de ressaltar que el públic universitari són gairebé dones», explica Imma Pastor, sociòloga de la URV i autora de l’estudi sobre igualtat d’oportunitats i gènere de la universitat. Pel que fa a la segregació per ensenyaments l’explicació és complexa i no es pot analitzar tant per àmbits sinó per ensenyaments concrets. «Crec que no hi ha una explicació única ni definitiva», diu Pastor. Des de fa temps s’utilitzen alguns arguments per explicar les diferències en la tria dels estudis per gènere. Un de clàssic és el que identifica unes habilitats o maneres de fer diferent causades pel procés de socialització, que es traslladen a la universitat. És a dir, «el fet d’identificar determinats estudis a la manera de ser dels homes o de les dones». S’hi han de considerar, però, altres elements que tindrien més a veure amb les condicions de treball de les professions que deriven de determinats ensenyaments. «Algunes professions, que majoritàriament es realitzen en l’àmbit dels serveis i del sector públic, ofereixen una garantia en termes de condicions d’igualtat per a les noies», explica Pastor, que creu que les dones saben que hi ha determinats espais del mercat laboral, que per la seva regulació institucional, faciliten la incorporació de les dones en unes condicions de treball que, per la càrrega de feina global que assumeixen més enllà del treball remunerat, «fan més còmode el treball». És a dir, si, majoritàriament, el treball reproductiu encara està en mans de les dones «i això és una motxilla que les generacions joves no descarreguen», tot i que la retardin en el temps, aquest fet es valora a l’hora de decidir on aniran a treballar: «Condiciona les decisions, de manera que, al final, acabes buscant un lloc que allò que portes amb tu, que és el pes de la feina reproductiva, no pesi més que en un altre lloc.» Les facilitats d’horari, conciliació amb la vida laboral i familiar es donen més en els àmbits públics «i això, conscientment o no, les dones ho veuen». Les carreres de ciències de la salut, en canvi, són les que es basarien en l’explicació clàssica, segons Pastor: «Professions que reprodueixen el rol de la dona dins la família, que el treuen a l’espai públic, però, en què ve a fer el mateix rol de cuidadora de les criatures, les dones dependents. De totes maneres hi ha carreres que tradicionalment han estat masculines i ho han deixat de ser. Això passa quan les condicions d’una professió la fan atractiva a les dones, com el cas de la medicina, per exemple, «una carrera que en comparació a d’altres ofereix garanties d’igualtat en l’accés i l’exercici de la professió».
Al costat oposat s’hi trobarien les enginyeries i gairebé totes les carreres tècniques. Hi ha qui ho explica en clau d’accés al mercat de treball. La taxa d’atur de les dones enginyeres és més elevat que la dels nois. Passa en general, les noies titulades tenen més dificultats que els nois per accedir a una feina, però, en algunes titulacions la taxa d’atur de les noies és molt major que la dels nois, i les enginyeries són un dels àmbits amb més diferències.
DESIGUALTATS SALARIALS
Feminitzar una professió no té a veure amb la desigualtat salarial. A vegades quan una professió està molt feminitzada és més fàcil «reproduir discriminacions salarials» en comparació amb professions similars que estan masculinitzades. Alguns estudis sobre prioritats a l’hora de triar professions, manifesten preferències diferents en el moment de triar o de canviar de feina. Les dones prefereixen avantatges lligats a l’horari i a la disponibilitat de temps mentre que els homes prioritzen el salari i la capacitat de promoció a llarg termini. I els motius són els mateixos: «la càrrega de treball domèstic o dels fills pot condicionar les preferències», diu Pastor, que creu que si cap dels dos estigués condicionat per aquests factors les preferències serien similars.
DESIGUALTATS A LA URV
Precisament la URV ha fet un estudi sobre igualtat d’oportunitats i gènere. En una primera fase s’ha fet un estudi quantitatiu de les dades. S’han trobat desigualtats i, ara, en una segona fase, es mirarà de trobar explicacions al perquè. Les dones arriben amb menys quantitat als llocs més elevats de la universitat. Tendeixen a fer carreres a la universitat en què la promoció triga més en arribar: «el temps per arribar a una mateixa plaça és més llarg per a elles i ells aconsegueixen promocions més elevades», explica Pastor, que és l’autora de l’estudi. Per això es mirarà de corregir o promoure la promoció de les dones. «L’objectiu no és posar dones sinó posar a qui s’ho valgui», explica.
Les dones són el 60% de les matricules i són majoria fins que fan la tesi doctoral, moment de garantia d’incorporació a la universitat. A partir d’aquí els homes passen davant de les dones i són clarament majoria en les categories professionals més elevades de la universitat.
