“El 14 de maig de 1976, a les cinc del matí, va sonar el telèfon i un dels meus fills em va dir que s’havien dut a la meva filla Martha i a César, el seu espòs. Mai oblidaré aquesta nit”.
Martha Ocampo tenia 51 anys i una vida de dedicació a la seva família. La dictadura argentina es va ficar a casa seva de la pitjor manera. I així “va néixer” de nou, com una de les fundadores de les Mares de Plaça de Maig. El dilluns es van complir 30 anys de la primera ronda enfront del Govern. Ho va recordar com sempre: caminant, a poc a poc i alçada, com aquella vegada que, sense proposar-se’l, aquestes dones es van convertir en el més poderós focus de resistència moral enfront dels militars.
