És una dona jove, espanyola i, no precisament, de primera generació. És a dir, no és, en cap cas, una dona immigrant. Té dos fills al seu càrrec, tots dos menors d’edat. Aquesta titular d’una família monoparental no té xarxa familiar que la recolzi. O la té, però en situació econòmica tan precària com ella. Aquesta és la imatge que retrata el perfil majoritari de les 650 peticions de salari social presentades a Gijón des de començament d’any.
Segons van explicar a EL COMERÇ fonts de la Fundació Municipal de Serveis Socials, les sol·licituds «no són, com moltes vegades es diuen, d’immigrants sense recursos. Les persones que estan venint aquí a la recerca d’ajuda econòmica són joves gijonesas que s’han quedat a l’atur i no tenen una família que les pugui ajudar ».
Sempre femení
Aquest perfil majoritàriament femení ha estat el tret comú a les diferents etapes que ha viscut el salari social asturià, des de la seva implantació al desembre de 2005. Llevat del parèntesi dels anys 2009 i 2010, en què els homes aturats van créixer en les peticions d’ajuda, sempre ha estat una dona la que encapçala la sol · licitud de la renda bàsica. La diferència és que, el 2005, era septuagenària. Set anys després, la sol · licitant podria ser la seva néta.
