És un veler que neda contracorrent, de vegades fins i tot a punt d’anar a la deriva. Huma Jamshed és pakistanesa, llicenciada en Químiques i doctora per la Universitat Complutense de Madrid. Viu a Barcelona.
Ella sola va fundar fa cinc anys la Associació Cultural, Educativa i Social-Operativa de Dones Pakistanís (Acesop), una entitat que lluita per la integració dels seus compatriotes en la societat espanyola. «Les dones pakistaneses són visibles a Catalunya a causa de la nostra associació». Així l’expressa Huma en una conferència pronunciada a Tortosa (Tarragona) i organitzada per l’ajuntament d’aquesta ciutat. Casada amb un pakistanès, Huma era professora de Química en el seu país natal.
AL traslladar-se a Espanya amb la seva família, va cursar el seu doctorat en la Universitat Complutense de Madrid. En aquests moments viu a Barcelona, on regenta, juntament amb el seu marit, una agència de viatges. Va anar a Barcelona on va iniciar fa cinc anys el projecte que avui difon en les diferents conferències que pronuncia, unes xerrades en les quals denúncia, sobretot, la situació gairebé «medieval» en la qual viuen les dones a Pakistan, sotmeses per complet al domini dels barons, una societat en la qual els homes estan separats de les dones en tots els àmbits, fins i tot a l’hora de reunir-se la família a casa. És el país dels puros, on hi ha una dona per cada nou barons.
«La felicitat és una paraula que no s’utilitza a Pakistan», afirma Huma. Aquesta situació també s’extrapola a l’arribar aquí, a Espanya. «Les dones ni tan sols poden anar juntes pel carrer. Han de fer-lo sempre en companyia d’un home. Més enllà de l’aspecte domèstic, les dones no manen gens. Ni tan sols podem prendre el sol en la platja». Huma recorda els motius que li van empènyer a crear Acesop. A l’arribar A Barcelona, trobava a faltar als seus amics. Intentava aproximar-se als seus compatriotes, però era impossible. «Al creuar-me amb famílies pakistaneses, les dones ajupien el cap, no parlaven, només els marits saludaven». Aquesta actitud va provocar una reflexió en Huma, que de seguida es va posar a treballar: crearia una associació amb la finalitat de que les dones pakistaneses es moguéssin amb facilitat en la comunitat catalana.
Començaments difícils
Huma parla amb dolor d’aquesta etapa inicial. «Recordo que va ser molt dur. No vaig menjar en tres dies». Ni ella mateixa vol entrar en els detalls. Tan sols explica que el fet que les dones pakistaneses no puguin sortir soles, dificultava enormement la tasca. «Jo pensava: ‘Què faig? Com trobo a les dones si no puc parlar directament amb elles?’. Havia de demanar permís als seus marits i anar amb compte amb els temes que tractava. Vaig fer un treball jo sola de quatre anys. Intentava buscar dates assenyalades, festivitats per a poder reunir a les dones». Al principi, Huma va començar a organitzar actes, reunions, danses, activitats culturals, treballava amb personal sanitari, amb ambulatoris, entitats culturals… A poc a poc, el projecte va començar a donar resultats.
En l’actualitat, Acesop treballa amb unes 300 dones pakistaneses que viuen a Catalunya. Només existeix aquesta associació de dones entre les 36 entitats pakistaneses compostes únicament per homes. En l’associació s’ensenya espanyol i s’informa sobre tràmits d’immigració o qüestions bàsiques de la vida diària. Acesop també fa classes de urdu, l’idioma oficial de Pakistan. L’objectiu és que els nens d’aquestes famílies coneguin la llengua i els costums autòctons del seu país d’origen. A aquestes classes no només acudeixen pakistaneses, sinó també persones d’altres àmbits que cada vegada tenen més interès per la seva cultura.
