La reforma del Codi Civil català vol instaurar un sistema civilitzat de resolució dels conflictes familiars que acaben amb la dissolució de la parella primant l’entesa entre els cònjuges i posant com a objectiu bàsic la protecció de l’interès dels fills, per tal que pateixin el mínim les conseqüències de la ruptura de la parella. La idea del divorci amable amb què treballa el Departament de Justícia des de fa temps forma part de l’articulat de l’avantprojecte de llei del llibre segon del Codi Civil, que, un cop superat el tràmit d’exposició pública, està previst que sigui aprovat pel govern abans que finalitzi aquest any.
L’articulat de la norma deixa clar que els jutges hauran d’optar «preferentment» per atorgar els fills de les parelles que es divorcien en règim de custòdia compartida, però la llei vol anar més enllà d’aquest concepte i introdueix la idea de la coparentalitat. És a dir, els pares que han exercit el seu paper durant la convivència del matrimoni, han de continuar mantenint el seu rol un cop la parella s’ha dissolt, amb la mateixa responsabilitat i més enllà de si conviuen amb els menors tres o quatre dies a la setmana.
En aquest sentit, el preàmbul del text adverteix que «el missatge de la llei és, òbviament, el d’afavorir les fórmules de coparentalitat i la pràctica de la mediació, com a eina per garantir l’estabilitat de les relacions postruptura entre els progenitors«. En la recerca d’aquesta concòrdia s’hi introdueix el pla de parentalitat, un document que té com a objectiu ordenar les qüestions que afectaran la nova forma de vida que tindran els fills; domicili, escola, la relació amb el progenitors i la família extensa, etc. En l’atribució de la custòdia també es valorarà «l’actitud de cadascun dels progenitors per cooperar amb l’altre a fi d’assegurar la màxima estabilitat dels fills, en especial per garantir adequadament les relacions d’aquests amb tots dos progenitors«.
La reforma del Codi Civil parteix de la necessitat d’adequar les normes que regulen la convivència a la nova realitat del segle XXI. Tot i això, en el capítol de la custòdia dels fills no es deixa de banda el fet que el paper de la mare continua sent en la majoria de casos primordial. Per a la custòdia individual es valorarà la dedicació dels progenitors abans de la ruptura.
La legislació té en compte també les normes sobre violència de gènere i especifica que la custòdia «no s’atribuirà al progenitor contra el qual existeixin indicis fonamentats d’haver comès actes de violència de gènere i que els fills n’hagin estat o puguin ser-ne víctimes«.
El nou Codi Civil també preveurà el dret a rebre una compensació econòmica a aquell membre de la parella que «treballa per a casa substancialment més que l’altre«. En cas de divorci de la parella, s’haurà d’establir aquesta compensació sempre que l’altre membre «hagi obtingut un increment patrimonial superior«. També tindrà dret a aquesta compensació el membre de la parella que ha treballat per a l’altre -fet molt habitual en negocis familiars, explotacions agràries, etc.- sense percebre cap retribució o amb un sou clarament insuficient. Al moment de fixar la indemnització es tindrà en compte, en el cas del treball domèstic, el fet d’haver criat els fills o haver cuidat altres familiars.
Una de les novetats de la nova llei és la de flexibilitzar o eliminar l’automatisme que s’aplica de donar l’habitatge familiar al cònjuge que es queda els fills. D’aquesta manera, si qui té la custòdia disposa de mitjans suficients es podrà cedir la casa al cònjuge més desafavorit. També es pot cedir l’habitatge per cobrir la pensió alimentària.
