Homes casats al Marroc contrauen matrimoni aquí i després fan venir la primera esposa
MÒNICA BERNABÉ. Barcelona
Entitats de dones han alertat que s’estan començant a donar a Catalunya casos de poligàmia entre la població magribina, i que les esposes estan en una situació d’indefensió total. En general, es tracta d’homes marroquins que ja estan casats en el seu país d’origen i que aquí contrauen matrimoni per segon cop. L’enllaç s’oficialitza amb una cerimònia islàmica, però no s’inscriu ni al registre civil ni al consolat. Per tant, legalment l’home només s’ha casat un cop, amb la muller del Marroc, cosa que li permet portar-la a Catalunya pel procediment del reagrupament familiar. En la pràctica, les dues dones es troben vivint juntes en un mateix pis.
«En poc temps m’he trobat amb quatre casos», diu la membre d’una entitat que treballa amb població immigrada al Maresme i que prefereix mantenir l’anonimat. «És molt difícil guanyar-se la confiança d’aquestes dones perquè t’expliquin el problema», justifica. Mariel Araya, de l’associació de dones immigrades Jemanyà, ho corrobra, en aquest cas obertament, que a ella també li consten diverses situacions d’aquesta mena. I Teresa Losada, presidenta de l’associació d’immigrats Bayt al-Taqafa, també s’ha trobat amb un cas. De moment, són sempre casos puntuals i aïllats, però «molt dolorosos», diuen les associacions de dones, per a les immigrades que en són víctimes. Per a l’esposa que es casa aquí, perquè no preveu que l’home amb qui teòricament ha contret matrimoni ja té una primera muller al Marroc. I per a la que emigra pel procediment del reagrupament familiar, perquè no s’imagina que viure a Catalunya suposarà compartir pis i marit amb una altra dona.
Solucions? Molt poques, malgrat que la poligàmia no està permesa a l’Estat. «La dona que ha contret matrimoni aquí no està casada legalment, perquè el seu enllaç no figura enlloc, ni al registre civil ni al consolat del Marroc. Per tant, no pot denunciar res», destaca Araya. El mateix passa amb la muller del Marroc, amb el problema afegit que, com que ha emigrat pel procediment del reagrupament familiar, només disposa d’un permís de residència vinculat al del marit, i no té permís de treball, amb la qual cosa no pot buscar una feina per guanyar-se la vida. Almenys durant el primer any. A partir del segon, pot obtenir una autorització de treball si aconsegueix una feina de 40 hores setmanals i l’ha contracten durant un any, explica Araya, que hi afegeix que «trobar una oferta laboral així és gairebé impossible». «Cal canviar la normativa del reagrupament familiar», opina, «perquè és totalment hipòcrita: ens queixem que les musulmanes viuen sotmeses als homes, i nosaltres tenim una normativa que obliga les dones a dependre del marit».
L’expert en islam Jordi Moreras adverteix que a Catalunya existeix un veritable «buit legal» en assumptes com la poligàmia, i que «aquests temes s’haurien de començar a plantejar». Ghassan Saliba, secretari d’immigració a CCOO, precisa que, quan una parella es casa pel ritu islàmic, la mesquita expedeix un certificat de matrimoni que pot tenir validesa legal. «Per tant, aquestes dones, si volen, poden denunciar-ho». La treballadora del Maresme, però, diu que no és tan fàcil: «La dona que acaba d’arribar no coneix ningú, no sap parlar la llengua, i depèn del seu marit. I la que ja vivia aquí no voldrà enfrontar-se a l’estigma de convertir-se en una dona divorciada».
