Durant 2010, el nombre de matrimonis a Espanya va seguir en descens, com passa des de 2004. L’esperança de vida va tornar a pujar i es va situar en els 82 anys, la més alta de la història. I la natalitat va tancar el seu segon any consecutiu a la baixa, després de diversos anys de lleugeres pujades.
Tots els indicadors que marcaven una tendència el 2009 es mantenen en l’avanç de dades referides a l’any passat del Moviment Natural de la Població, presentat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
En concret, Espanya va registrar l’any passat la taxa bruta de natalitat més baixa des de 2003, amb 10,51 naixements per cada 1.000 habitants, després que el nombre de nadons descendís per segon any consecutiu fins als 484.055, amb una caiguda de l’1,96%,.
L’INE atribueix el descens de naixements a una reducció progressiva de les dones en edat fèrtil, ja que el nombre mitjà de fills per dona amb prou feines ha variat respecte del 2009, amb 1,38. En el desglossament de les dades, les diferències entre dones espanyoles (amb 1,32 fills de mitjana) i estrangeres (amb 1,64) es van escurçant cada any. De fet, el 2002 aquesta mitjana estava en els 1,21 i 2,05 fills respectivament.
La taxa de natalitat es va reduir en totes les comunitats autònomes excepte a Aragó, Castella i Lleó, País Basc i Ceuta.
D’altra banda, l’edat mitjana de maternitat va mantenir una «suau tendència creixent», afirma l’INE, fins a assolir el nou màxim de 31,2 anys. Quan s’analitzen només les mares espanyoles, s’observa que tenen als seus fills, de mitjana, als 31,9 anys d’edat. Les estrangeres, en canvi, solen tenir-los quan ronden els 29 anys.
L’estadística destaca que malgrat que els estrangers suposen el 12% de la població d’Espanya, l’any passat només van representar el 2,8% dels 378.667 morts. L’INE atribueix aquesta xifra a que la població immigrant és més jove «en concentrar-se al voltant d’edats relacionades amb el mercat laboral».
A més, l’INE especifica que set de cada deu d’aquestes morts corresponen a persones de països membres de la Unió Europea (UE), que són els estrangers residents a Espanya amb edats mitjanes més avançades.
Pel que fa a les xifres globals, la taxa bruta de mortalitat (morts per cada 1.000 habitants) també va disminuir, passant de 8,34 a 8,22. Per comunitats autònomes, el creixement de la població va ser negatiu a Galícia, Castella i Lleó, Principat d’Astúries, Extremadura i Aragó. Allà, el nombre de defuncions va superar el de naixements.
Així mateix, les comunitats més envellides van presentar també les taxes de mortalitat més elevada. Astúries va tenir 12,06 defuncions per cada 1.000 habitants; Galícia, 10,89, i Castella i Lleó, 10,77.
En qualsevol cas, l’esperança de vida va augmentar el 2010 fins als 82 anys de mitjana, que són 78,9 anys en el cas dels homes i els 84,9 quan es tracta de dones. Aquestes xifres suposen un increment de 0,4 i 0,3 anys, respectivament, en comparació a l’any anterior.
I mentre que els espanyols viuen més, el nombre de matrimonis segueix caient des de l’any 2004. L’estadística indica que l’any passat es van celebrar 169.020 casaments, un 3,6% menys que el 2009. D’aquesta manera, la taxa bruta de nupcialitat es va reduir fins als 3,67 per cada mil habitants.
En aquest punt, l’INE destaca que en un de cada cinc matrimonis celebrats (el 21,5% del total) almenys un dels cònjuges era estranger i d’aquests, el 75% eren mixtes (un estranger i un espanyol).
Els matrimonis entre persones del mateix sexe també estan a l’alça i van representar el 2,1% del total, enfront del 1,7% que van ser el 2009. La xifra total arriba als 3583 enllaços, prop de deu casaments al dia.
La tendència a la reducció dels matrimonis va ser un fenomen comú en gairebé totes les comunitats autònomes. De fet, els matrimonis només van créixer a Galicia i Melilla.
