Arran de les filtracions que arriben de Brussel·les, la comissària Viviane Reding, responsable de drets i llibertats en la Comissió Europea, estaria preparant un paquet «agressiu» de mesures per garantir l’equitat de gènere en les grans empreses.
Redding diu estar cansada de les promeses incomplertes doncs, tot i que les empreses porten anys dient que elevarien voluntàriament la presència de dones en els seus consells d’administració, les xifres no enganyen: a data d’avui, en els Consells d’Administració de les grans empreses només hi ha un 14% de dones mentre que en el cas de les grans empreses, el 97% estan presidides per un home (la foto que il · lustra aquest post, que recull la recent reunió del Rei amb l’anomenat «Consell de Competitivitat», que agrupa les grans empreses espanyoles, no pot ser més representativa del problema que estem tractant).
També en aquest camp, és evident que l’autoregulació ha fracassat. Així doncs, per tal com al ritme d’increment que les empreses estan avançat farien falta 40 anys per aconseguir un 40% de dones en els consells d’administració, la Comissària Reding va proposar que aquesta quota del 40% es fixi per a l’any 2020. Les empreses que ho incompleixin podran ser sancionades amb multes o, alternativament, ser excloses de les licitacions públiques, la qual cosa constituiria una multa igualment important. Amb això, la legislació dels 27 Estats membres de la Unió es harmonitzaria i s’alinearia amb la de països com Itàlia, Holanda, França i Bèlgica que ja han fixat quotes i terminis per complir-(30% el 2015 en el cas d’Itàlia, 30% en 2016 a el cas d’Holanda, 40% el 2017 en el cas de França i 30% per al 2017 en el cas de Bèlgica).
Aquest impuls cap a l’europeïtzació de les quotes empresarials es basa en diversos estudis d’una de les consultores més prestigioses del món (McKinsey) que no només diagnostiquen el problema amb multitud de dades, sinó que afirmen que les empreses més equitatives en qüestions de gènere són també més eficients i, per tant, més rendibles. L’informe que està disponible en el següent enllaç o que es pot descarregar d’Internet (Descarregar Women_Matter_2012) inclou algunes dades i gràfics interessants.
Es veu com les dones comencen en una situació de desavantatge que es va agreujant segons es puja al nivell directiu d’una empresa. Les dones són menys (com a proporció de la població activa) i treballen menys hores, el que fa que, de mitjana, només siguin el 37% de la força laboral de les empreses (per aquest motiu es pensi en imposar quotes del 40%, no del 50%). Però aquest 37% es converteix en el 22% quan pugem als llocs d’gestió directiva, un 14% quan parlem de llocs de alta direcció i un 2% quan parlem de consellers delegats. Les dades es refereixen a les 130 empreses europees que tenen més de 10.000 empleats o facturen més de 1000 milions euros i mostren que en totes les promocions, un home té pràcticament el doble de possibilitats que una dona de ser elegit. I tot això passa en països de l’OCDE, en molts dels quals hi ha més dones universitàries que homes!
El segon conjunt de dades de l’informe de McKinsey que val la pena ressaltar té a veure amb el toc d’atenció que fa sobre fins a quin punt l’exclusió de les dones de les cúpules empresarials no és un problema la solució afecti exclusivament a les empreses. Les estadístiques demostren que els països que han imposat quotes, i ho han fet amb èxit (com Noruega o Suècia), són també els països que no només protegeixen les dones en el treball, sinó que adopten polítiques integrals que afavoreixen la conciliació de la vida familiar, incentiven els homes a compartir permisos de paternitat, inverteixen en guarderies, el que significa, un, que hi ha més dones que entren a formar part de la població activa i, dos, que el percentatge d’elles que treballen a temps parcial s’aproxima progressivament al dels homes.
Aquest diagnòstic és equilibrat, i útil, però constitueix una arma de doble tall perquè permet a moltes empreses desfer-se de la pressió amb l’argument que elles són només reflex de la societat i que fins que la societat canviï elles no ho faran o fracassaran si ho intenten. Però també pot funcionar l’argument contrari: donat el poder de les empreses, especialment de les grans, les quotes obligatòries els obligaran a pressionar a favor de legislació més favorable a les dones, no en contra. La comissària Reding ha obert ja un debat interessant, i valent.
En els temps que corren, amb una Europa tan desprestigiada davant els ciutadans, és bo que tots veiem que la Comissió Europea no només defensa l’austeritat a tot preu, sinó també l’equitat. Rescatar les dones sembla un bon començament.
Article aparegut a El País
