Com a conseqüència de les negligències produïdes en la intervenció quirúrgica per cesària que se li va practicar va perdre el bebé i va resultar amb lesions físiques i psíquiques.
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat (TSJCV) ha fixat en 300.000 euros la indemnització que haurà de pagar la Generalitar a una dona, qui, arran d’una negligència mèdica registrada en el moment del part, va perdre al bebé i va resultar amb lesions físiques i psíquiques.
Una sentència de la Secció Segona de la Sala del Contenciós-Administratiu del TSJCV ha estimat parcialment el recurs que va presentar la pacient, que exigiria una indemnització inicial de 450.759 euros en concepte de responsabilitat patrimonial.
El recurs va ser presentat contra la desestimació, per silenci administratiu, que va realitzar la Conselleria de Sanitat davant la reclamació de responsabilitat contra ella formulada per la dona, després de la sentència del Jutjat d’Instrucció nombre 3 d’Alcoi que va declarar prescrites les eventuals responsabilitats penals.
Els fets es remunten a febrer de 1993 quan la dona va ingressar en l’Hospital Verge dels Lliris d’Alcoi, i com a conseqüència de les negligències produïdes en la intervenció quirúrgica per cesària que se li va practicar, «va morir el fill que esperava i va partir lesions psíquiques i físiques», segons el relat de la sentència.
La Generalitat es va oposar a la indemnització exigida per la dona donat que no estava acreditada «infracció alguna a la denominada lex artis» i considerava excessiva la citada reclamació econòmica.
El criteri lex artis fa referència que l’obligació contractual o extracontractual del professional sanitari «no és de resultat», però sí del seu compromís d’utilitzar els mitjans adequats conforme a les circumstàncies del cas.
La responsabilitat del personal sanitari «ha de basar-se en culpa palesa que reveli un desconeixement de certs deures», sosté la fallada del Tribunal.
Afirmen els magistrats, basant-se en els testimoniatges de les parts i dels perits forenses, que la dona va partir una reacció adversa a l’anestèsia a la qual va ser sotmesa, el que li va provocar un «broncoespasmo i edema laríngeo».
Aquest quadre clínic precisava de l’obertura d’una via d’aire mitjançant una traqueotomia, la qual es va realitzar amb retard.
La fallada del tribunal recull el testimoniatge de facultatius que indiquen que «el temps perdut en la pràctica de la intubació va poder haver evitat la mort del fetus» o que «quinze minuts sense oxigenació cerebral causen gairebé sempre lesions cerebrals irreversibles».
El tribunal conclou que va haver «una dolenta praxi mèdica que fa respondre a la Generalitat dels danys causats com a conseqüència de la mateixa».
La pacient, a més de perdre al nen que esperava, té com seqüeles una ceguesa funcional, pèrdua de peces dentàrias, síndrome per estrès postraumàtic i perjudici estètic.
