Després de més de sis hores de debat entre els 470 membres que componen el Sínode General, les dones seguiran sense poder ser ordenades bisbe en el si de l’Església Anglicana. La votació s’ha resolt per 324 vots a favor (44 bisbes, 148 clergues i 132 seglars) 122 en contra (3 bisbes, 45 clergues i 74 seglars) i només dues abstencions del costat dels bisbes, el que no proporciona la majoria de dos terços necessària en cadascuna de les càmeres per establir un altre fita històrica cap a la igualtat en aquesta confessió. El procés no podrà tornar a obrir fins almenys l’any 2019 i, fins llavors, les reaccions de les defensores de la moció inquieten bona part de l’Església.
El nou líder espiritual de l’Església d’Anglaterra, Justin Welby, no podia haver tingut una estrena més tens: vint anys després que l’Església Anglicana acceptés que les dones poguessin exercir el sacerdoci-assumpte que encara avui crea divisió entre els seus fidels-, avui tocava decidir si ara podrien ser o no ordenades bisbe. Després de tot, un terç del seu clergat i està compost per dones, la màxima autoritat de l’Església és una dona, la reina Isabel II, i tant el propi Welby com l’arquebisbe de Canterbury sortint, Rowan Williams, donen suport a la nova legislació .
Durant la seva esperada intervenció, Welby ha estat conseqüent i ha demanat el vot positiu del Sínode General apel · lant acabar el treball començat, «sent tan bons com puguem». Al fil precisament d’això, i assegurant que el vot en contra «no aportaria res positiu per la nostra tasca», Rowan Williams ha llançat la pregunta de «quant de temps i energia volem dedicar a aquesta qüestió durant la propera dècada, i quant volem que el nou arquebisbe li dediqui «.
L’arquebisbe sortint ha estat encara més contundent, fugint de les mitges tintes, reclamant que s’evités tant sí l’abstenció per, en cas de desacord, votar directament pel No, missatge que sembla haver calat en vista de l’escassa abstenció.
Si hagués estat aprovada la moció, el text hauria hagut de passar pel Parlament-tant per la Cambra de Lords com de comuns-abans que la Reina d’Anglaterra el sancionés i, posteriorment, el Sínode aprovés un Codi de Pràctiques, de manera que no hauria estat presumiblement fins al 2014 quan el terreny hagués estat totalment clar per l’ordenament.
Durant tot el dia les intervencions dels membres s’han anat succeint en un debat qualificat per la canònica de Salisbury, Jane Charman, com «un dels més introspectius que puc recordar». De fet, quan es superava àmpliament la barrera de les cinc hores i mitja de reunió i amb 79 discursos a l’esquena, l’arquebisbe de York, John Sentamu, reclamava que les intervencions tinguin una durada màxima d’un minut.
(…)
