Les famílies monoparentals (mare, o pare, amb fills al seu càrrec que depenen en exclusiva dels seus ingressos per tirar endavant) tindran a Catalunya els mateixos avantatges i prestacions que les famílies nombroses (parelles amb més de tres fills). No és que ser família nombrosa obri actualment a Catalunya les portes a un paradisíac Estat de benestar, però l’equiparació, en què treballa la Conselleria d’Acció Social i Ciutadania, implica un significatiu canvi de rumb (una ruptura, gairebé) amb la línia de polítiques familiars des- envolupada per la Generalitat durant els 23 anys de governs de Convergència i Unió.
La iniciativa pivotarà al voltant de la creació d’un carnet oficial de família monoparental que es començarà a expedir a principis del 2008, després que la Generalitat aprovi el decret que desenvolupa la llei d’ajudes a les famílies, del 2003. El document acreditarà, en primer lloc, que, per exemple, mare i fill sense pare formen una família, un fet no sempre acceptat socialment. Alguns departaments de la Generalitat i altres administracions, com Acció Social i Ciutadania, ja reconeixen drets específics als nuclis monoparentals, però altres no. Per exemple, des del 2004, les famílies d’aquest tipus que tenen menors de 6 anys al seu càrrec reben una ajuda econòmica anual de 700 euros per part de la Generalitat, la mateixa quantitat que les nombroses.
DISCUSSIÓ AL PARLAMENT S’ha de mirar enrere en el temps per calcular la magnitud de la proposta d’Acció Social i Ciutadania. A mitjans de l’any 2005, durant la redacció del nou Estatut, va tenir lloc al Parlament un significatiu debat sobre la definició de família. Els socis del tripartit pretenien, i van aconseguir, que en el controvertit títol de Drets i Deures es fes menció expressa al fet que els poders públics han de vetllar jurídicament, econòmicament i socialment per «les diferents modalitats de família». CiU i PP es van oposar a aquesta redacció. De família només n’hi ha una, va protestar ferventment l’oposició. L’article 40.2 avala que tan família és la tradicional com l’homosexual o la monoparental.
¿Tan important és el carnet de família monoparental? Les estadístiques oficials suggereixen que sí. És un fenomen creixent (el 2001 ja representaven el 10,7% del total de famílies i en 10 anys han crescut més d’un 40%), però a més ho és amb una singularitat: una gran part dels membres d’aquest col.lectiu formen part al seu torn dels sectors amb més risc d’empobriment. «Especialment, les dones –recorda Porta–, perquè els índexs d’atur entre la població femenina són molt més elevats que en els homes, cosa que eleva el perill de caure en la pobresa».
