L’educació dels fills continua recaient encara majoritàriament sobre les dones. És una altra de les constatacions que revela l’estudi sobre models educatius familiars, on aquesta «constant» apareix reflectida al marge de les etiquetes. I es tracta d’una apreciació que fan els mateixos fills en afirmar que són les mares les que més se n’ocupen.
El sociòleg Javier Elzo va apuntar, en aquest sentit, que malgrat que «els pares es cuiden molt més dels fills ara que anys enrere», el camí a recórrer encara és molt llarg. Segons Elzo, els homes tenen en la societat actual un paper cabdal en l’educació dels fills però «estan totalment perduts» perquè «no tenen cap referent». «En qui es fixen?», es va preguntar. Davant la falta de respostes, molts opten per delegar.
D’acord amb l’estudi, la manca de supervisió parental «és la variable més rellevant a l’hora d’explicar la conducta antisocial», seguida de les discussions entre pares i mares i fills i filles i de l’estil educatiu de la família. Elzo va considerar que cal allunyar-se «de les afirmacions que segueixen emfasitzant la incorporació de la dona al món laboral o la vida en famílies monoparentals» com a elements determinants de l’educació dels nens.
El sociòleg va descartar igualment que hi hagi una correlació entre tipus de família i origen dels progenitors, tot i mantenir la intuïció que en les famíles conflictives hi ha una proporció més gran d’immigrants no integrats, mentre que en les convivencials predominen els estrangers integrats.
