Portar a terme gestions essencials per al bon funcionament domèstic requereix una planificació digna de la quadratura del cercle. Especialment quan treballen els dos membres de la parella. I més encara si tenen fills. Sense parlar de si es tracta d’una família monoparental, generalment regida per la mare, que ha de superar un via crucis diari quan la seva jornada laboral és la típica d’Espanya.
El motiu d’aquesta carrera d’obstacles és clar: els maratonians i rígids horaris de treball. La solució, en canvi, planteja dues alternatives: estirar encara més la jornada de certs serveis o flexibilitzar i racionalitzar la de les professions que viuen més a la feina que a casa. Precisament aquesta és l’opció que defensen diversos experts consultats per aquest diari.
VETA DE MERCAT / El remei aparentment més senzill seria l’ampliació d’horaris. Algunes empreses, per exemple, podrien cobrir una veta de mercat (lampistes les 24 hores al dia; revisions de gas dissabte a la nit; entrega de paquets els dies festius…). Altres, com els centres comercials, s’omplirien de clientela els diumenges al matí, cosa que ja passa en comunitats autònomes com la de Madrid però a la qual Catalunya s’ha oposat persistentment.
Sara Berbel, directora general d’Igualtat d’Oportunitats al Treball de la Conselleria de Treball,
raona que aquest rebuig pretén evitar «que surtin perjudicats professionals» de molt diversos sectors. Els petits comerciants es veurien obligats a sacrificar el seu descans per poder competir amb les grans superfícies. Altres gremis haurien de crear esbojarrats torns que no contribuirien gens a la bona convivència familiar. «L’oferta de 24 hores tots els dies de l’any s’hauria de limitar als serveis més bàsics», assegura Berbel.
DESPESA D’ENERGIA / En opinió d’aquesta responsable de Treball, «no es tracta d’ampliar jornades, sinó de racionalitzar i flexibilitzar» les existents. «Les empreses que han començat a adoptar aquesta estructura han reduït l’absentisme en un 30% i han augmentat la productivitat en un 15%
–assegura–. Quan el sistema és inflexible, la gent sol faltar més a la feina per fer gestions bàsiques». I a sobre, les companyies amb horaris tan llargs s’han de fer càrrec d’un consum de llum, aigua, etc. més elevat. Fins i tot, com recorda el professor del IESE José Ramón Pin, les administracions tenen més despeses perquè, entre altres aspectes, han de donar una oferta més àmplia de transport públic a totes hores.
Però tornant a la qüestió de l’absentisme, molts empresaris encara veuen les dones com un col·lectiu incòmode perquè se suposa que elles falten més a la feina per qüestions domèstiques. Normalment, sí que és cert que la dona assumeix un volum més gran de tasques familiars, però acostuma a organitzar-se més bé i per aquest motiu és fals que l’absentisme femení sigui més elevat que el masculí. «Es tracta d’un estigma que s’ha de trencar –insisteix Berbel–. Com també és necessari que els homes assumeixin que no es tracta d’ajudar a casa, sinó de compartir funcions al mateix nivell, que s’oblidin d’aquest pòsit masclista que motiva que alguns d’ells encara tinguin vergonya de dir que fan les tasques de casa».
EL TELETREBALL / Una altra forma de treballar a casa és l’anomenat teletreball, un dels mecanismes més eficaços per aconseguir la conciliació laboral i familiar. Com explica Ignacio Buqueras, president de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols, «ja hi ha algunes firmes que fomenten aquesta opció, fins i tot recolzant-la des del punt de vista econòmic, i que han tingut notables resultats en termes de productivitat. Les ajudes econòmiques poden consistir en una paga per compensar les despeses de calefacció, llum i neteja o per condicionar la vivenda per al teletreball». No obstant, avisen els experts, les persones que recorren a aquesta fórmula han de tenir sempre en compte que no per això s’han de quedar aïllades davant l’ordinador i sense sortir mai de casa.
