La cantant cubana Olga Guillot, considerada la reina del bolero i incansable ambaixadora d’un gènere que va elevar a les màximes cotes expressives, va morir ahir als 87 anys a l’Hospital Mont Sinaí de Miami, on va ingressar dilluns a causa d’un infart.
Durant la seva llarga carrera de més de set dècades, Guillot va anar construint sobre la seva figura tota una llegenda. Va aconseguir ser un mite que amb les seves rauxes racials i el seu desplegament dramàtic va popularitzar a tot el món títols mítics com Tu me acostumbraste, La gloria eres tú, La noche de anoche, i el que era considerat el seu himne: Miénteme.
L’artista va néixer a Santiago de Cuba el 9 d’octubre de 1922 (encara que el seu cognom delatava el seu origen català). Des de molt petita es va mudar a l’Havana i allà va formar amb la seva germana Ana Luisa el duo Hermanitas Guillot, que va triomfar a la ràdio.
De fet, en la dècada dels anys 50 era una veu imprescindible tant de la ràdio com de la televisió cubana. Però també va treballar en el cine mexicà en la seva època daurada, amb artistes com Germán Valdés, Pedro Armendáriz, Arturo de Córdova i Rosita Fornés.
Guillot, que va expressar molt aviat el seu disgust amb el govern de Cuba, es va instal·lar a Veneçuela l’any 1960 a casa d’una altra important cantant cubana, Renée Barrios. I més tard es va establir a Mèxic, on ja gaudia de gran popularitat, i va fixar finalment allà la seva residència. «Olga va ser la pionera, una referència per a les altres cantants cubanes», va subratllar ahir Vicky Roig, també intèrpret del bolero i amiga de Guillot des de fa més de 50 anys.
«Va ser una abanderada de la causa cubana. Tot el que volia era tornar a Cuba per cantar al Tropicana», va assegurar Roig, que va ser amb ella a la marxa en suport a les Damas de Blanco que van organitzar el matrimoni Gloria i Emilio Estefan el març passat a Miami.
Per un altre costat, Roig va assegurar que fa només cinc dies Guillot li havia comentat que preparava un recital a Mèxic amb una orquestra simfònica. Guillot deixa enrere cinc matrimonis i va tenir una sola filla, Olga María (també cantant).
La preparació musical de Guillot va començar el 1938 amb mestres com la soprano Hortensia Cohalla i el cantant Mariano Meléndez. A principis dels 40 va formar part del quartet Siboney, on va coincidir amb el famós pianista Facundo Rivero, que va ser qui va descobrir les seves possibilitats com a solista i la va fer debutar a l’Havana el 1945, a l’exclusiu Zombie Club.
Un any després, la cantant va gravar la versió en espanyol de la melodia Stormy weather (Lluvia gris), composició amb la qual va obtenir un èxit sense precedents. Aquell mateix any, l’associació de crítics la va triar com la cantant més destacada de Cuba. I amb aquest impuls va marxar fins a Nova York per fer unes gravacions amb el segell Decca.
El 1961 se li va entregar el Disc de Brillant per les seves grans vendes i dos anys després l’Acadèmia John F. Kennedy de Hollywood la va destacar com la millor bolerista. El 1964 va fer el seu primer i històric recital al Carnegie Hall de Nova York (va ser la primera artista de parla hispana a presentar-se en aquest teatre).
Va cantar al costat de Los Panchos i va triomfar a Espanya, i va portar Adoro, d’Armando Manzanero, a la fama mundial. I amb Me muero, me muero, de la mexicana Lolita de la Colina, se la va considerar la pionera de la cançó eròtica. La seva última actuació a Barcelona va ser al Teatre Grec el 2003. Tenia 80 anys, però això no li va impedir exhibir un temperament incendiari.
