L’Ertzaintza cada vegada té més agents femenines, encara que el treball policial segueix sense atreure a les dones malgrat les campanyes de discriminació positiva. Segons les dades facilitades pel Departament basc d’Interior, a 1 de març de 2011, les dones arriben un 10,43% de la plantilla, 829, dins d’un col · lectiu de 7.946 ertzaines.
A la primera promoció el 1982 no va entrar cap aspirant a l’Acadèmia d’Arkaute perquè un dels requisits per formar part de la nova Policia basca era haver complert el servei militar. En la segona, tercera i quarta promoció es va eliminar aquesta condició i es va permetre un accés restringit de la dona. Després, el nombre de sol·licituds s’ha mantingut en nivells mínims fins la vint primera promoció, quan va assolir un 32,63% de les sol · licituds al reservar la meitat de les places a dones. En les proves, les fèmines sobresurten en l’entrevista i els test de personalitat, que valora habilitats socials, mentre que els homes guanyen de llarg en les proves físiques. Un estudi encarregat per l’Acadèmia de Arkaute adverteix de la necessitat d’adaptar els nivells d’exigència en funció del sexe, ja que les dones sempre obtenen pitjors resultats.
No obstant això, segueix existint una llacuna en el cos policial. Només hi ha una comissària en l’escala executiva, de subcomissari a superintendent, almenys amb rang real. Maite S., la primera ‘Nagusi’ de l’Ertzaintza exerceix a la base guipuscoana d’Irun des del mes de desembre, quan van ser nomenats els últims 20 nous comissaris. Una de les raons de l’absència de dones en llocs alts és que en les primeres promocions no va entrar cap i va ser llavors quan es van establir les escales superiors; l’antiguitat és un requisit per a la promoció professional.
Tampoc sembla que aquesta situació hagi de canviar en breu, ja que les sol·licituds per a cursos d’ascens entre les agents femenines es manté entre un 5% i un 15%, i això tot i que després els superen amb més èxit que els homes. El mateix passa amb els cursos d’especialització, tot i que menys. L’estudi conclou que «el sostre de vidre que els retreu a l’hora de prendre la decisió de presentar» té més a veure amb les «interrupcions en la seva vida professional a causa de embarassos i maternitats», ia les «dificultats per conciliar vida laboral i familiar ». Al final, la baixa demanda en les fases d’ascens i especialització condiciona la seva escassíssima penetració en l’escala jeràrquica i deixa en mans masculines l’organització i presa de decisions en l’Ertzaintza.
(…)
