Els recents Dia Internacional contra la Violència de Gènere i el primer aniversari de la llei integral contra la violència masclista ens han permès valorar els canvis profunds de les prioritats governamentals en aquesta qüestió. La major part d’aquesta violència continua sent invisible i silenciada i és vital un rebuig de la societat contra totes les formes en què es pugui manifestar.
El Govern espanyol s’esforça a desplegar una llei que encara està iniciant el seu recorregut, ja que una part important està vigent des de fa només quatre mesos. Però són molts els recursos posats en marxa: 19 jutjats exclusius i 421 d’especialitzats compatibles, fiscalia especial, fons de 10 milions d’euros perquè les comunitats autònomes posin en marxa serveis, teleassistència… Però el ministre de Justícia va ser molt gràfic: «L’aprovació de la llei significa que hem declarat la guerra a la violència de gènere. Ara, hem de guanyar totes les batalles».
A Catalunya s’ha iniciat el procés d’aprovació de la llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista. Una proposta ambiciosa que contempla tots els àmbits i totes les formes d’aquesta violència i concreta els serveis específics de què disposarem.
El Govern central, i el seu president, José Luis Rodríguez Zapatero, està abanderant el repte de la igualtat real de les dones. Això està generant canvis d’actituds en sectors professionals i polítics amb poder de decisió. És una transformació clau: les dones som una prioritat política, estem en l’agenda. La llei integral està canviant molts paradigmes en diversos àmbits, com per exemple el judicial o el policial; es remouen creences preestablertes.
Aquests canvis substancials situen els drets de les dones en un altre estadi, es tracta d’una prioritat pública. Això ens fa avançar a totes en drets i fa que les nostres necessitats es contemplin. En definitiva, som ciutadanes de primera i les nostres necessitats són una prioritat. En poc temps, notarem com totes aquestes decisions suposaran una millora de la qualitat de vida de les dones, perquè visquem amb menys obstacles, més oportunitats i en peu d’igualtat.
Font: El Periódico
