Associació de Dones d’Avui en Dia o, amb caló, Rumana catar andivés. El nom deixa clar quina és la intenció d’aquesta entitat que es va crear l’any passat a Tarragona. Trencar estereotips al voltant de la dona gitana i treballar no només per ser transmissores de cultura, sinó per la formació, per ajudar a la recerca de feina i per inculcar a les joves que no abandonin els estudis per poder tenir un futur laboral amb garanties. Ahir i coincidint amb el Dia de la Dona Gitana, part de les integrants de l’entitat –no totes perquè els dijous hi ha mercat i moltes tenen la seva feina darrere la parada– van celebrar-ho parlant de les seves experiències.
Trinidad Torres té 40 anys i com moltes dones gitanes de la seva edat, és mare i àvia. Tenen fills joves i això sí que no canvia amb el temps. Després de deixar els estudis fa anys, ella i una companya de l’associació han pres part ara en un curs de mediació de conflictes: «Hem hagut d’estudiar molt, aixecar-nos d’hora, fer pràctiques», i l’esforç ha valgut la pena ja que han obtingut el títol que els permet treballar com a mediadores: «No teníem ni la bàsica, i mira.» És la vicepresidenta de l’entitat i diu que el que pretenen és que les dones continuïn els estudis, una tasca lenta perquè hi ha costums que costa canviar.
Però només fent un cop d’ull al grup de dones que es van reunir a la casa gran, es percep que la seva manera de fer no és gaire lluny de la de la resta de dones. Pamela Massagué té 28 anys i dos fills i això no li ha impedit ser encarregada d’una de les franquícies de roba més reconegudes i implantades arreu del món. Va deixar d’estudiar després de l’institut però de seguida va iniciar-se en el tèxtil i ha pogut combinar la feina amb la vida personal: «Fem el mateix que tothom i ens agrada el mateix. Jo també vaig a les discoteques i m’agrada passar-m’ho bé», explica. A més, les famílies no són tan nombroses com anys enrere, assegura. I això els facilita la conciliació de la vida familiar i laboral.
Hi ha dones que s’han iniciat en la informàtica i d’altres, com l’Enriqueta Piquero, presidenta de l’associació, que han pres part en un taller on han après a confeccionar bosses amb material reciclat. S’ha acabat el curs i ja pensen en el futur: «Ens voldríem unir en cooperativa o crear una empresa», per aprofitar el que els han ensenyat en aquest projecte.
Les dones gitanes «han evolucionat i no depenen només del matrimoni», deia l’alcalde de Tarragona –padrí de la Tecleta–, Josep Fèlix Ballesteros, en la rebuda que els va fer a la sala de plens, on els va donar la benvinguda en un caló «tan estripat», deien, que amb prou feines l’entenien. Volen trencar clixés però tenen clar que una cosa és evolucionar i l’altra perdre la cultura: «Hi ha aspectes que han de canviar, però la nostra cultura no es pot perdre», i per això es plantegen ara organitzar un curs de caló perquè les futures generacions el mantinguin.
