Una cosa és la situació d’una llar amb relació al llindar de pobresa, que és el concepte que es fa servir en la majoria d’estudis, i una altra cosa diferent és el resultat que s’obté en introduir la hipòtesi d’autonomia dels individus que integren aquella llar: les dones tenen molt més risc de pobresa que els homes. Una investigació de la URV ho anomena «pobresa implícita», amagada dins de la llar, o sigui, dependència econòmica respecte a la parella masculina. Les dades es basen en l’àmbit català de l’enquesta de condicions de vida de l’INE, però s’il·lustren amb 29 entrevistes a dones pobres del Camp de Tarragona
La pobresa ja no és un problema residual en l’imaginari col·lectiu des que va esclatar la crisi i des que es van començar a publicar dades com que un de cada cinc tarragonins ho és, de pobre, segons un altre estudi de la URV. Una investigació posterior, que encara està en marxa però que ahir va abocar les primeres conclusions en la jornada Pobresa i exclusió social basada en el gènere, busca filar més prim amb relació als mètodes habituals d’anàlisi de la misèria. Segons la fórmula convencional, que es fonamenta en les llars com a unitat principal d’anàlisi, no s’infereix que el gènere de les persones sigui un factor important de vulnerabilitat respecte al risc de pobresa. En canvi, en el cas de les llars en què conviuen individus independents, que no són parella o que teòricament no tenen cap vincle [vegeu gràfic], ja s’aprecia que la incidència de la pobresa castiga molt més les dones que els homes, especialment si són majors de 65 anys.
A partir d’aquest indici, l’estudi proposa tornar a calcular els índexs de pobresa utilitzant com a referència només els ingressos individuals, per veure si una persona seria pobra en el supòsit que visqués sola amb els seus ingressos actuals. El resultat és que les taxes masculines pràcticament no varien, però en canvi les femenines es multipliquen. Les conclusions desemmascaren «la situació de domini que es dóna en el si de la llar», que pateixen especialment les dones. Segons Francesc Valls, de l’equip de recerca que ha fet l’estudi, es tracta de «trencar el vel familiar» teixit per mecanismes metodològics que al cap i a la fi «només ens diuen quants individus de cada sexe hi ha dins les famílies pobres».
Hi ha, això sí, condicions que protegeixen les dones de la desigualtat, ja que en el cas de les que tenen estudis universitaris, treballadores a temps complet o propietàries i directives i, en menor mesura, les dones divorciades, solteres o separades, no s’aprecia una variació prou important si la seva situació s’analitza a partir de la llar o de manera individual, però en altres casos [vegeu fitxa] la diferència és abismal. Quant als homes, en passar d’un mètode a l’altre, només es produeix un salt notori en la taxa de pobresa en el cas dels incapacitats (del 19,9 al 43,5%), dels treballadors a temps parcial (del 12,2 al 37%) o dels aturats (37,1 a 60,8%). Finalment, hi ha casos en què el risc és alt sigui quina sigui la perspectiva d’estudi, però igualment hi ha variacions significatives que perjudiquen dones aturades, vídues, amb estudis bàsics o en àmbits rurals.
