Les dones espanyoles són les europees que tenen el seu primer fill amb més edat, gairebé als 31 anys, un més que la mitjana europea. Aquest retard de la maternitat ha fet que el número de naixements durant els últims dotze anys s’hagi estancat i que a cap país de la Unió Europea assoleixi l’índex de fecunditat necessari per garantir el relleu generacional (2,1 fills per dona), segons l’informe sobre l’evolució de la família a Europa presentat per l’Eurocambra i elaborat per l’Institut de Política Familiar.
A Europa neixen gairebé un milió menys de nadons que a la dècada dels 80, fet que explica que el número de fills per cada dona a la Europa dels 15 sigui d’1,56, molt lluny dels 2,09 dels Estats Units. Un fenomen que pot explicar-se per la maternitat tardana de les europees, de la qual les espanyoles som campiones seguides de les italianes i les holandeses, i per l’augment dels avortaments.
Al conjunt de la Unió Europea es produeix un avortament cada 27 segons, la qual cosa equival a 1.168.000 embarassos interromputs l’any 2006, la mateixa població que tenen Luxemburg i Malta junts. Però tot i que Espanya ha augmentat en un 99% el nombre d’avortaments als últims 10 any (passant a 101.600 practicats al 2006), el 77% dels avortaments de tota Europa es concentren en cinc països: França, el Regne Unit, Romania, Itàlia i Alemanya.
La presidenta de la Xarxa Europea de l’Institut de Política Familiar, Lola Valverde, justifica la baixa natalitat de els espanyoles per la manca d’ajuts. «Una dona espanyola hauria de tenir 12 fills i guanyar menys d’11.000 euros/l’any per obtenir els mateixos ajuts que una alemanya amb dos fills«, ha explicat.
L’estudi també reflecteix que el 84% del creixement poblacional es deu a la immigració i que 3 de cada 5 persones que emigren a Europa trien com a destí Espanya o Itàlia. Això significa que Espanya té una immigració «nou vegades superior al seu creixement natural», ha remarcat Vallverde. A més, només en el cas de França i els Països Baixos es registren més naixements de la població autòctona que de la immigrada.
L’informe també constata que els europeus cada vegada fugen més del matrimoni i els que ho fan no tenen gaire sort, ja que es trenca una parella cada segon. De fet, Espanya és el país capdavanter en divorcis (en 10 anys les ruptures han augmentat un 290%), al temps que també és el segon on les unions són més duradores, gairebé 14 anys. Només ens guanyen els italians, amb 17 anys de mitjana. Espanya és també un dels països amb més persones a cada llar (2,9), per darrera de Malta (3,2) i Xipre (3,1).
