A Espanya hi ha actualment 548.600 famílies monoparentals. Una xifra que ha experimentat un increment del 78% en l’última dècada afavorit per la dissolució de matrimonis, el creixement de la immigració-on l’estructura familiar de mare soltera és força habitual-i l’opció de tenir fills des de la solteria. Però qui està realment al volant d’aquestes famílies? Doncs gairebé el 90% de les vegades, una dona.
La xifra la proporciona el «II Informe Dona amb Responsabilitats Familiars no compartides i ocupació», presentat avui per la Fundació Adecco. Segons afirma aquesta organització, «l’estructura més habitual de la família monoparental [un 60%] és l’encapçalada per una mare i un fill econòmicament dependent», mentre que l’edat més habitual de la progenitora [un 42,4% de les vegades ] se situa en una forquilla d’entre 36 i 45 anys.
Els homes només dirigeixen una família monoparental en el 11,4% de les ocasions. I això és un desavantatge de gènere per a les dones, especialment a l’hora de buscar una feina. «Quan s’assabenten que tens fills i no tens parella, creuen que no et comprometre i que vas a fallar contínuament, quan la realitat és que necessites l’ocupació més que ningú», explica una de les 1.000 dones enquestades per Adecco , de 38 anys, per aquest informe. Una discriminació que comparteix fins el 89% de les enquestades en situació d’atur.
L’ atur s’acarnissa amb elles
La dificultat que tenen les dones que dirigeixen famílies monoparentals per sortir d’aquesta situació d’atur és major fins i tot que per a la resta de les dones. Si a Espanya el 24,7% de les dones estan en atur, en el cas de les que crien fills tot sol el percentatge s’eleva al 26%. Un situació que empitjora encara més la capacitat de tirar-los endavant perquè no tenen altre sou dins el nucli familiar.
I les que tenen feina? Segons l’estudi, compleixen el següent perfil: «Auxiliar administrativa o operària de neteja en el sector serveis, a jornada parcial i que porta més d’un any a l’empresa». I si no es dediquen a ser auxiliars administratives, les dones que dirigeixen famílies monoparentals declaren preferentment treballar com teleoperadores, cambreres o dependentes.
Però el treball que desenvolupen aquestes dones no sol ser majoritàriament a temps complet-només un 41,7% ho fan-i no és per pròpia voluntat, precisament. En molts casos (un 33,3%), aquestes dones treballen a mitja jornada «perquè no troben una ocupació a temps complet (…) i com a alternativa a la desocupació». I són menys (un 25%) les que treballen a jornada parcial de forma voluntària per atendre la seva família.
