LLUNY DE LA IGUALTAT SEXUAL
SHERE Hite*
Immersos en ple segle XXI, la gent pot haver entès –o no–que en la majoria de casos l’orgasme femení arriba a través de l’estimulació clitoridiana, i no necessàriament a través del coit, i les seves implicacions. A vegades molta gent ho dóna per fet: «L’estimulació clitoridiana és la que es dóna dins de l’acte sexual, ¿no?». Però això no és cert per a la majoria de dones, segons les meves dades i segons les d’altres investigadors.
Heus aquí de quina manera una dona expressa els seus sentiments: «Sempre vaig al llit amb ell. L’estimo i m’agrada sentir el seu cos, el seu penis i la seva excitació. És estranya la vegada que ell intenta tocar-me d’una altra manera que no sigui la de la seva posició favorita, que és la penetració des del darrere estant jo agenollada. No és que em desagradi, però tot acaba molt aviat i després ell reprèn el seu desinterès habitual. Quan ha acabat, intento que vegi com puc jo arribar a l’orgasme fregant-me, però una vegada i una altra prefereix anar-se’n directe a la dutxa en lloc de quedar-se amb mi, per més que li digui que m’excitava molt quan em posava el dit allà a baix mentre jo em fregava. A mi m’arriba l’orgasme molt més de pressa d’aquesta manera, i m’excita més si ell hi col.labora. Quan se’n va a la dutxa, em sento freda i sola, com abandonada; gairebé avorrida. La pura veritat és que m’abandona. A poc a poc m’ha fet més freda i amb menys interès en el sexe. Ara ja gairebé mai començo jo, i quan ho fa ell, em sento incò- moda».
El sexe, tal com es percep en la pornografia i en altres figuracions sexuals, continua sent extremadament desigual, gairebé insultant per a les dones (i potser també per a la intel.ligència dels homes). Sovint és misogin. Desafortunadament, crea una espècie de psicologia femenina (i masculina) a través dels repetits missatges de llenguatge corporal a mesura que aquest plaer ritual es repeteix una i mil vegades, en què la dona fa que l’home arribi a l’orgasme dins del seu cos, però, molt freqüentment, sense arribar al seu propi orgasme, mentre ell l’ajuda, comprenent els seus sentiments i el seu plaer.
La igualtat, després de tot, és un dels pilars de la democràcia occidental. En general creiem que la igualtat de les dones ja s’ha aconseguit, o està en el camí d’aconseguir-se, que no hi ha lleis que impedeixin la igualtat de les dones. Encara que això és cert en alguns camps, no ho és en el sexe.
En el sexe queda encara molt per arribar a la igualtat, malgrat les actuals figures de les sexi dominadores i dones joves lleugeres de roba, o les repeticions d’expressions sexuals altisonants. Aquests símbols d’igualtat i d’alliberament són explotadors i no aborden el problema.
Gran part de la inestabilitat de l’actual política globalitzadora és deguda a la incomprensió del cos de la dona, i a l’intent de consolidar determinades actituds per «mantenir la dona pura». La recerca actual de la puresa i virginitat que es va estenent –i no només en els clubs de virginitat tan de moda a Occident, sinó també en la insistència en què el vel i altres peces tapin el cos de la dona en altres cultures– o el debat sobre els drets a avortar a Occident, tot són senyals d’aquests intents per controlar el cos femení i negar, per tant, la seva propietat a les dones. Els fonamentalistes islàmics i cristians utilitzen conjuntament símbols de sexualitat o castedat femenines per demostrar que tenen raó, o que Occident és decadent… Per descomptat, aquests usos del cos femení estan equivocats.
La igualtat en el sexe revigoritzarà les democràcies, perquè hauran de complir les seves promeses d’equiparació (experimentades de manera bàsica diàriament per la gent). La igualtat sexual arribarà quan l’home i la dona ampliïn la seva idea de sexe i deixin de perpetuar aquest ritual vell i passat de moda. Si els homes tenen un orgasme cada vegada, llavors les dones haurien de tenir el seu també, o contràriament aquest intercanvi sexual no és igualitari… Però la majoria de dones no arriben a l’orgasme quan s’espera que arribin al clímax en el coit (o demanin una estimulació addicional, una cosa que les pot portar a rebre alguna burla o haver de sentir alguna afirmació del tipus «¿no pots fer-ho d’una altra manera?»).
S’ha de dissenyar un nou tipus de sexe, en què la meta sigui aconseguir la sintonia amb el cos de l’altre i arribar junts al màxim punt possible de plaer, i no quedar-se simplement en el coit i l’ejaculació masculina a la vagina. La gent d’avui ho pot aconseguir explorant-se mútuament d’una manera nova, creant un nou tipus d’interacció corporal. Convé que la igualtat arribi al món del sexe. Perquè això propiciarà l’autèntica revolució sexual.
El Periódico 25-3-06
