Maria Helena Feliu és Psicòloga especialitzada en conflictes de parella.
Per què és necessari un llibre amb consells de com conviure en parella?
El llibre me’l van encarregar després que The New York Times publiqués un article titulat Preguntes que les parelles han de fer-se (o desitjarien haver-se fet) abans de casar-se. Penso que els consells i l’anàlisi són necessaris, perquè la família viu un moment de gran canvi. S’està adequant als nous temps i als nous reptes i no tothom ho ha entès. Aquella parella en què els rols estaven molt ben definits, el d’ell i el d’ella, una a estar-se a casa i cuidar els fills i l’altre a anar a treballar a fora, ha passat a la història. I cada vegada més, perquè ara les dones no només treballen fora sinó que cada cop assumeixen més responsabilitats, que requereixen molt temps i dedicació.
S’ha assimilat el canvi de model de família?
No del tot. Moltes parelles tendeixen a reproduir, encara, els vells esquemes i s’estranyen quan se’ls demana que el rol sigui un altre.
Quin és el problema més usuals de les parelles que demanen consell?
La falta de comunicació. O que no parlen o que, si parlen, no se’n surten o només els serveix per barallar-se. Reflecteix no només poques habilitats de comunicació sinó també que molta gent es formula falses expectatives. Per exemple: es tendeix a pensar que, si «ens estimem», ja va tot sol. Doncs no. Amb l’amor no n’hi ha prou. Cal generositat, empatia, flexibilitat… i sovint passa que un es pensa que l’altre només amb el seu amor endevinarà el que vol. I potser el que feia falta és que li expliqués el que volia, no deixar que ho endevinés.
I el segon?
La relació amb la família de l’altre. Hi ha famílies molt invasives i saber-les portar i estar-hi d’acord és difícil i cal mà dreta, perquè tothom tendeix a escudar els seus. Jo sempre dic que a la família d’origen no se li ha de permetre que fiscalitzi o organitzi la vida d’una parella. És una de les coses que s’han de parlar abans.
Hi ha altres desavinences molt usuals?
Les feines de casa. També és una d’aquelles coses que s’han de parlar abans d’anar-se’n a viure junts. Si tots dos treballen, tots dos han de tenir les responsabilitats a la llar.
Vostè dóna molta importància a parlar abans.
Si estàs enamorat d’una persona i hi vols conviure, s’ha de fer un pla conjunt, crear una complicitat i pensar com volem que siguin les coses. S’han de deixar clares algunes coses abans d’anar a viure junts. No només hem de pensar en la part agradable de la convivència i que les coses aniran soles. El cert és que viurem en un lloc, tindrem una determinada casa, una determinada economia (aquest punt és bàsic!)… i tindrem o no tindrem fills. D’aquest punt, precisament, vénen molts dels problemes. Perquè un membre de la parella vol tenir fills i l’altre no i el que en vol pensa que ja acabarà convencent l’altre i al final és que no. O és que sí, però a la primera desavinença comencen els retrets.
Els petits hàbits que molesten de l’altre…
No és res si tot va bé, però quan hi ha algun problema s’acaba sobredimensionant i se li dóna un sentit més negatiu del que té. Que el company deixi la roba bruta a terra del bany pot arribar a ser una tonteria o un cataclisme. El que és important és parlar-ho. No deixar que els problemes es facin vells. M’esgarrifo quan em ve gent que em diu: «Quan ens enfadem ens podem estar quinze dies sense parlar». Poden no parlar… però pensen, i cada un va generant pensaments enverinats, nascuts de la part més negativa de l’altre i s’entra en un cercle viciós negatiu.
Una parella ha de ser un tot?
La parella són dues individualitats. El «serem dos en una sola carn» com a cosa poètica pot quedar bé però la realitat és que, quan això es porta a terme, sempre hi ha un membre de la parella que ha estat absorbit per l’altre. La culpa és del qui ha dominat per no pensar en l’altre i del que no ha dit res. La relació ha de ser recíproca i tots dos han de créixer com a persones. Per això és important escollir des de la llibertat.
Què vol dir?
Que s’ha de viure en parella no perquè no se sàpiga viure sol. Quan algú se separa és un error buscar una parella immediatament. Primer s’ha de reflexionar sobre què va anar malament amb l’altra. Es tendeix a pensar que una relació no ha anat bé perquè l’altra parella no era l’adequada i que amb una persona nova serà diferent. Mai passa que els errors siguin només d’una banda, tret que tinguis una parella amb una personalitat molt difícil, com un home molt gelós. Aquí és on s’ha de vigilar molt. Hi ha dones que excusen la gelosia del nòvio amb un «perquè estima molt». No. La gelosia mai és un factor d’estimació.
L’economia és decisiva en una parella?
Doncs sí, perquè hi ha parelles que mai s’han assegut a planificar els seus comptes i aquesta actitud és molt irresponsable. Cal no embarcar-se en projectes per sobre de les nostres possibilitats. Va molt bé quan cadascú manté el seu compte i se’n comparteix un altre.
I el sexe?
Com la vida mateix: s’ha de cuidar. No ens hem de deixar endur per la rutina.
