Fa més de cinquanta anys que les dones van accedir al sacerdoci al món protestant. Avui no té cap sentit que les dones no comptin amb aquest dret quan la societat ha obtingut la igualtat davant la llei i, de mica en mica, la seva aplicació a la pràctica. L’Església catòlica continua negant a les dones la igualtat i se’ls segueix donant feines secundàries, sovint tasques de minyona. A més a més d’actuar d’acord amb la societat actual, per a l’Església anglicana incloure les dones al sacerdoci els ha garantit la continuïtat. Si no hagués estat perquè la meitat de les ordenacions que han tingut lloc en els darrers anys han estat de dones, l’Església anglicana hauria entrat en una greu crisi ja que hi ha una carència d’homes que hi vulguin accedir. En aquest context, quina autoritat moral pot tenir actualment l’Església catòlica, a intervenir en l’opinió pública en matèria d’educació sexual o de qualsevol altre tema d’actualitat? Permetríem, de la mateixa manera, que discriminés les persones per altres característiques físiques com el color de la pell o el grau de discapacitat?
Irene Boada
Periodista i filòloga
