Unes 300 dones es van reunira Ordizia (Guipuscoa) en el Dia Internacional de la Dona Rural. Estan, treballen, donen suport, ajuden, però oficialment no se’ls reconeix la seva gran tasca i és el que van reivindicar en la seva cita guipuscoana.
La jornada del Dia Internacional de la Dona Rural celebradaa Ordizia va resultar un èxit de participació. Sota el lema ‘El teu treball compte’, unes tres-centes dones del món rural basc van participar en la visualització i el reconeixement públic de les seves activitats, moltes vegades desapercebuda.
Yolanda Jubete, llicenciada en Econòmiques i Empresarials, experta en economia feminista i professora de la UPV, va oferir la ponència ‘Participació i aportació econòmica de les dones en el medi rural’. Posteriorment, va assenyalar a aquest diari que «l’aportació econòmica i social de les dones en el medi rural és fonamental i imprescindible si volem que segueixi viu aquest mitjà. Cal reconèixer i donar valor al que fan les dones. S’han marginat activitats de l’esfera domèstica, la cura de la família, tasques que realitzen a casa i en l’agro, que no es comptabilitzen. Aquest temps, a nivell social, no es veu ni es valora. En no valorar-lo, fa que no se’ls tingui en compte quan es fan les polítiques públiques. És important que les dones es reuneixin, s’associïn, facin les seves demandes i es plasmi en aquestes polítiques públiques. A l’Estatut de la Dona baserritarras es recullen força demandes. Si no es valora el seu treball desapareixerà el món rural».
La conquesta d’aquestes reivindicacions, la seva visibilització «es va aconseguint molt a poc a poc. És un col·lectiu petit, perquè el rural es considera folklòric i no se li dóna importància econòmica. Hem menysvalorat el potencial de l’agro basc. I la seva necessitat per al nostre medi ambient, la nostra salut i qualitat de vida. S’ha fet una política agrària que va en contra de les petites explotacions i de les especificitats així com dels petits pobles. No és fàcil recuperar-lo. S’ajunten factors que fan molt difícil la pervivència del món baserritarras i de les seves dones».
Treballen un 20% més
No existeix un cens de dones del món rural. «Hi ha aproximacions però es comptabilitzen menys de les que existeixen. És una de les peticions de la jornada. Dones titulars d’explotacions agràries calculem que són un 20%». Una economia difícilment quantificable però existent. Jubete apunta que «suposa un 40% del PIB de mitjana en el món. A Euskadi una dada aproximatiu podria ser un 30%». Recalca que les dones treballen «un 20% més que els homes, els quals gaudeixen de més temps d’oci que nosaltres».
Polítiques socials de gènere defensades per aquesta experta en economia rural femenina. «Hauria de ser primordial aplicar aquesta política de gènere. És una obligació legal perquè no hi ha aquesta sensibilitat real col·lectivitzada. Les lleis no ajuden a una igualtat efectiva, que va lenta». Potser és perquè la dona té tantes ocupacions que no té temps per a aquestes reivindicacions. «És clar. No pot estar en totes les esferes. Sempre ha d’estar preocupada pel benestar de la resta i no li queda temps per a la seva participació política. Caldria alliberar de responsabilitats domèstiques. Se’ls exigeix ser bona mare, esposa, treballadora … però després la recompensa és pràcticament zero».
També hi van ser presents Pilar Santamaría, directora d’Agricultura i Ramaderia del departament de Medi Ambient, Planificació Territorial, que va obrir la jornada, amb l’alcalde Igor Eguren, la presidenta de Hitzez, Arantxa Eizagirre i el diputat d’Innovació, Desenvolupament Rural i Turisme, Jon Urigen. Va tancar la cita la directora d’Emakunde-Institut Basc de la Dona, Maria Silvestre.
