Els cartells que detallen del primer a l’últim els 10 manaments de la convivència entre veïns s’han col-
locat a quasi tots els replans dels edificis del barri, al costat de les bústies en què salta a la vista que Vic no és la mateixa societat monolítica de fa unes dècades. La paraula és diversitat. En una de les ciutats amb més immigrants d’Espanya –són el 22% de la població–, els blocs residencials del Remei són el laboratori del canvi. Hi viuen àrabs, africans, equatorians i colombians. I catalans, naturalment. El repte és l’harmonia.
Prohibir per prohibir
Josep Anglada és el president i únic regidor de Plataforma per Catalunya (PxC) a l’Ajuntament de Vic, i ahir va aconseguir convertir aquesta ciutat de poc més de 30.000 habitants en la primera d’Espanya que debat prohibir l’ús del burca a l’espai públic. Només que a Vic ningú es posa el burca.
«Ningú», sosté amb afable fermesa Jacint Codina, l’alcalde que va fer col.locar els cartells als blocs del Remei perquè està convençut que el que influeix en la convivència són les petites friccions domèstiques: que se sumen, s’acumulen, es converteixen en malestar. Però, ¿el burca? «És una moció oportunista», diu el regidor. Vénen les eleccions i s’ha de fer notar, no importa si és a costa de prohibir una cosa que no fa ningú. ¿No està Holanda a punt d’aprovar una llei estatal idèntica a la que demana Anglada? I a Holanda, pel que se sap, no hi ha més de 40 dones que surtin al carrer amb la cara tapada. Les musulmanes de Vic estan desconcertades. Si algú els pregunta què opinen de la proposta, la majoria responen amb el gest mut i perplex que fa servir la gent quan la pregunta és idiota o un disbarat o no té sentit, o quan senzillament no hi ha res a respondre.
Anglada assegura que hi ha tres o quatre dones que fan servir regularment el burca, que d’aquí a un any n’hi pot haver 100 i que no es pot permetre que la gent vagi vestida amb roba que dificulta la tasca de la policia. Diu que el burca només serveix per aïllar les dones i que en general tots els musulmans tenen tendència a viure aïllats perquè el seu objectiu és «reconquistar el que era seu»; diu les coses que li han comportat el menyspreu d’uns i que li han fet guanyar els vots d’altres. Fins ara, Espanya ha mirat de lluny i de reüll els debats sobre l’ús del burca i altres peces de vestir de la tradició islàmica que han tingut lloc a Holanda, França i el Regne Unit. Però Vic no és Espanya. Vic té una població immigrant amb unes proporcions que superen àmpliament les de la resta del territori espanyol, té un regidor declaradament extremista i té antecedents: l’octubre del 2005, l’ajuntament va aprovar una ordenança que obliga els destinataris de les ajudes municipals a passar un curset sobre costums i cultura; SOS Racisme va carregar-hi en contra al considerar que discrimina els ciutadans pel seu origen. El juny del 2002, un estudi de la Universitat de Vic va establir que el 67% dels joves no freqüenten els bars en què hi ha magribins; el 20% estaven disposats a recórrer a «mètodes violents» per fer fora els immigrants.
Friccions d’escala
¿Seria el debat sobre el burca un assumpte nacional si el percentatge d’immigrants a Espanya es correspongués més o menys amb el de Vic? «És evident que com més immigrants hi ha, més friccions es produeixen, però persones com Anglada no volen proposar solucions sinó crear problemes», diu Jamel el-Meziani. Si Vic és la porta d’entrada del furiós debat que està en voga dels Pirineus cap amunt, també ho serà, probablement, de les reaccions que solen acompanyar-lo. «El debat produeix a vegades l’efecte contrari. Algunes noies de secundària que no havien dut mai el vel ara el comencen a utilitzar», diu una mestra.
El repte és l’harmonia. Al Remei s’hi han instal.lat sobretot els marroquins, els ghanesos i els equatorians. Dissabte, dia de mercat, la plaça Major s’omple de blancs, negres i mestissos. Algun vel i cap burca. Es podria dir el furor de la mescla, la conquista de la concòrdia. «Jo sóc optimista», diu l’alcalde. De motius n’hi sobren i n’hi falten. En un extrem de la plaça hi ha un forn. La dependenta té les coses clares. «Vic és una ciutat conservadora. Si es volen posar el burca, que se’l posin al seu país».
