S’ha acabat la prevalença del cognom patern quan no hi hagi consens entre els progenitors sobre l’ordre. El Congrés dels Diputats va aprovar ahir la reforma de la llei del Registre Civil que acaba amb la prioritat del cognom del pare, vigent des de l’any 1999. A partir d’ara, en cas de conflicte s’instarà els pares a arribar a un acord i per fer-ho tindran un termini de tres dies.
Si esgotat aquest període continuen sense acostar posicions, serà l’encarregat del Registre Civil qui decideixi l’ordre dels cognoms que portarà el nadó. Haurà de primar el mutu acord dels pares, però, en els casos en què no sigui possible, la decisió serà del funcionari encarregat del registre, seguint el criteri de l’«interès superior del menor».
Aquesta manera de procedir s’ha calcat de la que ja s’utilitza per a la qüestió dels noms propis. L’article 193 del reglament del Registre Civil preveu el mateix sistema, que ara es fa extensiu als cognoms, per als quals, fins al moment, la norma establia per als casos de desacord que «el primer cognom d’un espanyol és el primer del pare i el segon cognom, el primer dels personals de la mare».
El Govern va voler modificar fa mesos aquesta disposició per entendre que vulnera el principi d’igualtat. La seva proposta inicial era que, en cas de desavinença entre els pares, els cognoms seguissin l’ordre alfabètic, però es va trobar que cada grup parlamentari era partidari de donar una solució diferent al problema.
Així, el PP advocava per continuar donant prioritat al cognom patern, mentre que el PNB preferia que el menys freqüent es posés en primer lloc, i ERC-IU-ICV optava per elegir l’ordre a l’atzar. Finalment ahir van aconseguir posar-se d’acord.
Per un altre costat, la reforma, que ara haurà de passar pel Senat, també reconeix la competència executiva de les comunitats autònomes, que tindran marge per decidir el nombre d’oficines del Registre Civil al seu territori a partir de certs criteris.
En el cas de Catalunya, podria disposar de fins a 19 oficines: una per ser comunitat autònoma, 15 pels seus set milions i mig d’habitants (cada 500.000 habiliten per a l’obertura d’una nova oficina) i tres més que quedarien subjectes a la decisió de la Generalitat.
