Si una societat com la nostra se sosté amb uns valors bàsics és en gran part gràcies al respecte per la seva estructura. Avui, aquesta base sembla no ser tan sòlida com en èpoques anteriors. La catedràtica d’Ètica de la Universitat Autònoma de Barcelona, Victòria Camps, reflexiona avui sobre la pèrdua dels valors en el nou segle.
¿Com definiria el respecte?
És entendre la resta de les persones com a iguals, cosa que significa anar més enllà de la tolerància i acceptar que hi ha persones que ens incomoden i que no acabem d’entendre, però que les hem d’acceptar, reconèixer-les amb els mateixos drets, no només jurídics, sinó també personals i socials.
¿Som poc respectuosos?
Entenem malament la igualtat. Hem perdut el sentit d’autoritat. En la vida familiar passa el mateix, s’ha perdut el respecte entre pares i fills.
¿És un reflex del temps en què vivim?
Sí, fa uns anys hi havia menys abundància i menys benestar. Ara vivim millor, malgrat la crisi per la qual estem passant. Ens trobem en una economia de consum de fer servir i llençar, i això ho projectem en tot, a la vegada que tenim un sentit de rebel.lió que es tradueix en la destrucció de coses, en lloc de fer una crítica raonada.
¿Passa el mateix amb les altres cultures?
Alguns professors han detectat que els alumnes procedents de Llatinoamèrica tenen una concepció del respecte per ells i pels pares que té molt en compte les formes.
¿L’assignatura d’Educació per a la Ciutadania pot ser una bona eina per aconseguir-ho?
Sí, pot ensenyar uns coneixements sobre la societat actual, cosa que permet explicar que hi ha una ètica mínima, uns valors bàsics i uns drets fonamentals que s’han de reconèixer.
¿I s’hauria de quedar aquí?
No, seria necessari estendre-ho a altres assignatures. És una proposta que hauria d’implicar molta gent, municipis i moviments socials perquè els menors ho entenguessin d’una manera molt més pràctica.
¿Com podem ser més respectuosos?
Per gaire interès que posem a imposar la llei, és necessari canviar la persona, la seva actitud i la seva ètica, que és el que realment costa més. Per això és molt important l’educació familiar o l’escola, on és necessari incidir en el respecte com un hàbit que s’ha d’adquirir i que es pot materialitzar cedint el pas o no cridant pel carrer de nit quan la gent dorm.
