Activa defensora de la democràcia participativa, Victòria Camps (Barcelona, 1941) ha destacat també per la seva defensa del paper de la dona en la vida política. Entre altres publicacions seves destaquen Virtudes públicas, El siglo de las mujeres i Una vida de calidad
Acabo d’escoltar-la en una conferència –La tirania de la publicitat– en què ha dit que la televisió funciona a base de tiranies: la de la publicitat, la de les audiències, la de l’espectacle…
« Sí, però deia tirania en el sentit que les coses es fan pensant en els gustos d’una majoria. És la tirania de la majoria. Una manera de prendre decisions molt democràtica però que acaba silenciant les veus de les minories, que a vegades potser tenen més raó que la majoria.»
Vaja, com el que ens passa a Catalunya en relació amb Espanya, que estem sotmesos a la tirania de l’Estat.
« En aquest cas, el que hem d’intentar és que aquesta tirania, si ho vol dir així, no s’imposi sempre. Però jo no tinc cap problema per entendre’m amb Espanya. És un problema més polític que real.»
Tornem a la televisió. Tal com ho diu, una programació que faci content tothom no és sinònim d’abaixar el llistó?
« Segurament. Com passa en l’educació. Molta gent i moltes diferències culturals vol dir que cal un sistema que ens garanteixi que no se’n quedin fora aquells que tenen menys nivell.»
Vostè diu que vivim en el món de la publicitat, però Rodríguez Zapatero ara la vol treure de la televisió.
« Sóc partidària de les televisions públiques sense publicitat. La televisió pública ha de lluitar oferint coses que la privada no podrà oferir mai: i una d’aquestes és una programació sense publicitat. La privada no pot fer-ho, això. Crec, a més, que una televisió pública que faci publicitat fa competència deslleial a la privada.»
Però llavors potser cal exigir una millor programació, no?
«És cert, una televisió pública està obligada a fer programació de qualitat. La que fan ara és dolenta? Depèn amb qui ens comparem. No és perfecta, però TV3 no és de les pitjors televisions que hi ha.»
I TVE?
« TVE ha millorat molt.»
Gràcies a la publicitat tenim adolescents anorèctics?
« No necessàriament només per això. Hi ha altres elements que hi intervenen, tot i que la publicitat pot ajudar-hi, és clar.»
Vivim en una societat adormida?
« La ciutadania, en general, no és activa. Ho és molt esporàdicament. En relació amb els grans mitjans de comunicació, jo crec que els ciutadans el que tenen és un sentiment d’impotència, en el sentit de pensar que la seva queixa no servirà de res. Prefereixen apagar la televisió abans que queixar-se.»
Hem passat d’un sistema educatiu coercitiu a un d’excessivament permissiu. L’afirmació és seva.
«…I hem eliminat elements com ara esforç, disciplina, treball…, que són molt necessaris. I s’han obviat. De manera que ara tenim una educació feble, light i poc eficaç, que s’ha de redreçar.»
S’està fent?
« Crec que sí, que els mateixos educadors ja s’han adonat que un mínim de disciplina no és negatiu, sinó que és bo. A vegades s’han de poder reprimir determinats comportaments. L’educació té un component de direcció d’un cap a l’altre, s’espera que l’adult ensenyi alguna cosa.»
Ni l’empresa, ni la família ni l’escola han de ser democràtics, ha dit.
« No en el sentit que tot s’hagi de decidit entre tots. El paper dels mestres a l’escola i dels pares en la família no es pot igualar al dels fills i als alumnes. Estan en categories diferents.»
El «bon rotllo» entre professors i alumnes no és una condició, vaja.
« Això ha sigut causat per la immaduresa dels adults, que ha acabat potenciant la immaduresa dels que s’havien d’educar. I això cal redreçar-ho.»
Hem sobreprotegit els fills?
« Sí. Hi ha una sobreprotecció i una permissivitat que cal corregir. Que no s’hagi de ser coercitiu com abans no vol dir que hàgim d’eliminar les regles. Hem passat a un ‘tot està permès’ típic del liberalisme, com si els infants aprenguessin sols a posar-se límits. I per aprendre a posar-se límits n’hi ha d’haver en algun moment, no? Si mai no hem tingut límits, sembla difícil que aprenguem a tenir-ne.»
Dit així, tot això que planteja sembla poc modern.
« Que sembli el que vulgui. M’és igual. Sembla un pensament conservador, és cert. Però a vegades tenen raó. No perquè una cosa la digui una persona més progressista o més d’esquerres forçosament ha de tenir més raó que una altra. En aquest sentit, jo crec que l’esquerra ha perdut el nord durant molt temps, i ha volgut corregir coses que no s’havien d’haver corregit.»
Autora de diverses publicacions, la més recent de les quals dedicada al món de l’educació (Creer en la educación, Ed. Península), Victòria Camps va ser senadora pel PSC-PSOE (1993-1996) i membre del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. Ara és membre del Comitè de Bioètica de l’Estat espanyol i presidenta de la Fundació Víctor Grifols i Lucas. Fa poques setmanes va participar en el Congrés Internacional Congènere, celebrat a la UdG, on va pronunciar la conferència La tirania de la publicitat
Publicat a El Punt, el 9 de juny de 2009
