“Acostumats a les imatges de les pasteres i els portanveus masculins dels col·lectius d’extrangers, tendim a visualitzar la immigració con si fos cosa d’hoes. Res més lluny, no només existeix un equilibri quantitatiu (46% a Espanya), sinó que la dona immigrant comença a tenir cada cop més protagonisme, com baluard econòmic de la família però també com element clau en els procesos d’integració a través de l’escola o el barri, on intervé molt més que els homes. Així, es detecta entre les dones llatinoamericanes la proliferació de negocis ètnics, com les perruqueries, que són una espcialització de les dones dominicanes”.
