El colossal impacte de la crisi econòmica de Portugal en l’ocupació masculí s’ha traduït en un augment dràstic de dones que assumeixen el paper central per portar el suport a la família, però això no significa un avanç cap a la igualtat.
La catedràtica Analía Torres, de l’Institut Superior de Ciències Socials i Polítiques de la Universitat Tècnica de Lisboa ens diu: «Avui hi ha més atur masculí que femení, perquè la crisi va afectar especialment al sector de la construcció civil». «En registrar menys activitat econòmica en aquest sector, que tradicionalment dóna feina a homes, ha pujat molt la taxa de desocupació masculina, mentre que en altres sectors ocupats per dones, la desocupació ha crescut en menor mesura», explica la investigadora.
El govern del conservador primer ministre Pedro Passos Coelho va avançar al febrer que aquest any l’atur a Portugal se situarà en el 17,3 per cent de la població activa, nou dècimes més que el 2012.
L’oposició política i els sindicats eleven el pronòstic al 24 per cent, en un país on la població activa està entorn a 5,6 milions i la població total en 10,7 milions.
La disparitat dels nombres s’explica pels milers de persones que han deixat d’apuntar en els centres d’ocupa públics o que han emigrat, principalment a altres països europeus, al Brasil, Angola, Moçambic o Macau.
Entre els que tenen només educació bàsica, «ella sempre guanya menys que ell ia mesura que el grau d’escolaritat va augmentant, la diferència entre ells i elles és encara més gran. Una dona amb un doctorat guanya molt menys que un home », apunta Torres.
En sectors com educació i salut, on les dones guanyen un 20 per cent menys, al moment d’acomiadar personal, s’opta pels homes, «que són més cars».
Un altre factor que col · loca a la dona en condicions de portar el menjar a casa, «és que moltes activitats remunerades d’elles es desenvolupen en sectors de l’economia informal, de treball no declarat i no qualificat, com ara neteja o ‘baby-sitter ‘, en cases de persones benestants », detalla la catedràtica.
A Portugal, el fenomen de la guerra colonial (1961-1974) en les llavors «províncies d’ultramar» africanes d’Angola, Guinea Bissau i Moçambic «significar per les dones assumir un gran paper de substitució dels homes», recorda. Des de llavors, «ha estat la idea de la dona treballadora per sustentar la família».
(…)
Font: Euroxpress
