L’informe de Apdha recull la situació en què malviuen aquestes dones irregulars, sense diners ni drets.
La immigració té en la nostra ciutat molts rostres i el de les dones és un d’ells. L’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (Apdha) va presentar aquesta setmana el seu informe anual sobre les migracions del 2012 en què s’analitzen diferents realitats i es fa un especial èmfasi en la situació que s’ha viscut aquest any a Melilla, on el nombre de entrades i intents d’entrada d’immigrants irregulars ha crescut de forma notòria. Un dels punts que recull l’informe es refereix a les dones que viuen a la nostra ciutat, moltes elles marroquines ia les que aquest document qualifica de «invisibles».
Segons Apdha a Melilla hi ha unes 10.000 dones «invisibilitzades», el que representa al voltant d’un 10% de la població de la ciutat. L’ONG descriu a aquest col · lectiu, com dones musulmanes, sense permís de residència i que en molts casos treballen en el servei domèstic o en l’hostaleria per una remuneració d’entre 100 i 150 euros mensuals. Així mateix, indica que gran part d’aquestes dones són víctimes de violència de gènere ia més són analfabetes.
Aquestes dones, que viuen en una situació complicada i de difícil sortida, vénen la majoria de zones rurals del Marroc i van ser casades per les seves famílies amb homes musulmans amb DNI espanyol pensant que així aconseguirien la nacionalitat. No obstant això, en moltes ocasions aquestes noces es realitzen pel ritu musulmà i no s’inscriuen en cap registre espanyol, el que provoca que ni elles siguin espanyoles ni els seus fills tinguin documentació. Així, sempre segons es recull en l’informe de Apdha, aquestes ciutadanes es queden en uns llimbs burocràtic i els seus fills només poden ser escolaritzats en la Residència d’Estudiants Musulmans Marroquí, que no està reconeguda pel nostre Govern, la qual cosa s’eternitza la situació precària també per als seus descendents.
La crisi, apunten en l’informe, ha empitjorat encara més aquesta realitat i moltes d’aquestes dones «invisibles» ara no tenen feina ni prestacions per desocupació, ja que no estaven en situació regular. «La Conselleria de Benestar Social s’escuda en no atendre aquestes persones perquè oficialment no existeixen», continua el document, el que porta a aquestes persones a un punt de no retorn, en què l’única ajuda amb què compten és la de les ONG locals que tracten de que almenys puguin menjar.
(…)
Font: El faro digital
