L’estudi «De qui parlen les notícies? – Guia per humanitzar la informació» d’Empara Morena Sardá, Florència Rovetto i Alfonso Buitrago, revela la persistència en la premsa d’una mirada androcéntrica que privilegia als homes adults amb poder i mostra una deshumanització de la informació que desplaça l’atenció cap a les institucions públiques, a causa de la influència dels gabinets de comunicació.
Aquest diagnòstic és el resultat de l’anàlisi de les portades de premsa diària d’informació general i d’abast nacional que tracta de quantificar la distribució de la superfície d’un exemplar entre les diferents unitats (notícies, opinions, anuncis…) responent a cinc preguntes bàsiques: qui enfoca, quines dones i homes, en quines actuacions i a quins escenaris, utilitzant quines fonts?. En definitiva, de qui parlen les notícies? Y com parlen?, fonament de dret que el nombre d’unitats i la superfície que es destina als diferents protagonistes posa de manifest la qualitat humana de la informació en relació amb la societat a què fa referència.
Empara Morena Sardá, catedràtica del departament de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona, vicedegana del Col·legi de Periodistes de Catalunya i Fundadora del «Feminario dona i cultura de masses», assenyala a AmecoPress que la premsa seriosa té una mirada anquilosada i és insensible a les transformacions polítiques i socials ocorreguts en els últims anys com la incorporació de les dones al món laboral i de la política: «La mirada informativa s’ha aturat en un enfocament androcéntrico, reduït a barons adults que ocupen els escenaris del poder. La Guia servirà a periodistes per humanitzar la informació; ofereix un test que permet fer un exercici d’autocrítica dels hàbits de pensament i les rutines professionals assumides. Es tracta d’un primer pas per poder construir una informació més humana, que faci visible a la ciutadania plural com a subjecte actiu.»
L’estudi va revelar que les dones reben molt poca atenció, tant pel nombre d’unitats com per la superfície redaccional, sent el diari ABC el diari que més equitat contempla|preveu entre homes i dones; i el diari «El país», el que menys. Les dones són enfocades principalment quan són víctimes, mostrades com|com a agents passives i receptores d’accions moltes vegades negatives com|com a subjectes de la «violència masclista», quan haurien de ser els «criminals que les maltracten i assassinen» els subjectes de la informació».
Al contrari, als barons, que se’ls identifica amb noms i cognoms, mereixen moltes més atenció en informacions que ocupen sempre més del 25% de la superfície redaccional de totes les capçaleres, «com si la política continués sent un reducte exclusivament viril», declara Moreno Sardá.
El llibre permet desentranyar quins són les rutines habituals a la producció de la informació, explorar altres enfocaments i assajar altres formes de fer informació. És una eina pràctica per avaluar l’amplitud, la diversitat i la sensibilitat humana de la mirada informativa, una autocrítica dels hàbits de pensament assumits que ens ve de l’androcentrismo. El test, assenyala Moreno Sardá, «permet fer una autovaloració de la pròpia mirada del o la periodista perquè prengui consciència del que sol incloure a causa de les seves rutines apreses i què hauria de fer perquè la seva mirada no fos tan restrictiva».
La catedràtica proposa un canvi en la informació més humà, de manera que els homes i les dones puguin intervenir en els espais públics: «Cal «fer un canvi de mentalitat profund. Sí que hi ha consciència que la informació que crea opinió pública està en crisi. Els diaris es concentren en les confrontacions entre els partits i els líders, alimenten aquesta confrontació en una espècie de «tomàquet» de la vida política, tenen consciència que això no funciona i han de canviar. Internet ha afavorit que es faci visible tota aquesta diversitat i tot això es deu a uns canvis socials que és urgent que la premsa abordi. Els medis polaritzen confrontacions i alimenten conflictes no fan una premsa humanitzada».
