L’aprovació de la llei de Dependència ha suposat un èxit extraordinari, no només per l’enorme avenç que suposa en la creació del quart pilar de l’Estat de Benestar, sinó pels aspectes que pot comportar en treure una part important de la càrrega que l’atenció i les cures a les persones han suposat per a les famílies i, en concret, per a les dones dins de les mateixes. Sota aquesta premissa es va presentar el llibre «Eliminació dels estereotips de gènere en l’aplicació de la Llei de Dependència», el contingut del qual és el resultat d’un seminari en què van participar Yolanda Ibarrola de la Fuente, Purificació Causapié, María José Capellín i Lucía Mazarrasa Alvear.
El llibre «Eliminació dels Estereotips de Gènere en l’aplicació de la llei de dependència» subratlla que la cura de persones dependents recau en les dones, un 85%, i que entre el 50% i 60% de les assistents sofreix trastorns d’ansietat, a més de problemes físics. Un 43% són filles, un 22% manilles i un 7,5% nores de la persona cuidada. Tenen entre 45 i 65 anys d’edat i la gran majoria està casada.
En molts dels casos no hi ha una ocupació laboral remunerada de l’assistent, fins i tot comparteixen la tasca de la cura amb altres rols familiars, com cuidar-se dels seus fills i filles. L’estudi fa ressaltar altres dades importants: El 55,6% de les assistents tenen problemes de salut i la preferència de les persones grans en quedar-se a les seves cases és del 70,6%.
Un altre aspecte important és que tant els serveis públics com els privats crearan un important nombre de llocs de treball, es parla aproximadament d’uns tres-cents mil llocs de treball, que ocuparan majoritàriament les dones, però aquí hem de dir que no solament poden ser ocupats per dones, sinó també per homes. Si no és així, el tema de les cures encara que sigui remunerat, recau novament en les dones», va indicar Lucía Mazarrasa.
Per la seva part, Concha Vásquez va ser molt crítica en assenyalar que «hi ha casos, com a Catalunya, en els quals les persones que no han rebut ajuda a temps per motius de burocràcia, han tingut la resposta a la petició d’ajuts quan les persones dependents ja han mort. Això és alarmant, l’equip avaluador és exigu, no se sap quantes persones realment estudien els casos dels demandants, i en aquest sentit em sento estafada. No vull ser fatalista però si crítica».
El text de la Llei de dependència assenyala que en tres mesos ha de ser resolt la demanda de la petició ja sigui d’ajut econòmic, assistencial, d’acord al grau de dependència que es presenti, però segons Vásquez, això no s’està aplicant ja que en aquest punt s’estan presentant moltes complicacions quant a temps i forma raonable de resposta als demandants.
»Abans que s’aprovés la Llei de Dependència el 2006, ja es parlava en les diferents associacions de dones del paper tradicional que tenen les dones en la cura dels majors, dels nens, de persones deficients, renunciant moltes vegades a la seva vida lúdica, personal i sobretot laboral, com sempre la societat va per davant de l’administració, de la llei i de la justícia,» va assenyalar Concha Vázquez.
